Editorial | Un bon servei alternatiu durant les obres de l’R3
El proper dijous 12 d’octubre arrencarà el primer tall pel desdoblament de la línia R3. Durant tres mesos s’anul·larà la circulació entre les estacions de Mollet-Santa Rosa i Figaró, cosa que afectarà uns 12.000 viatgers diaris de les comarques del Barcelonès, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, Osona, el Ripollès i la Cerdanya. El desdoblament de l’R3 –cal recordar que és parcial, només abasta de Parets a la Garriga– obligarà a un altre tall l’estiu del 2024, que tot just s’està dissenyant ara però que ja s’aventura que durarà més de tres mesos. Els 18 quilòmetres de noves vies no es posaran en servei del tot fins a finals del 2025.
El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma) calcula que es destinaran a aquestes obres uns 155 milions d’euros, una inversió que haurà de créixer encara més quan tingui la doble via els trams de Mollet a Montcada –d’allà fins a Barcelona ja està desdoblat– i de la Garriga a Vic.
La doble via de l’R3 –ni que sigui per trams i de mica en mica– és una de les obres públiques cabdals d’aquest segle, una d’aquelles actuacions que es mereixerà el títol d’històrica. Tantes i tantes dècades de promeses incomplertes pels governs de l’Estat han fet de pa a l’ull que ha evitat adonar-se de la magnitud de l’obra que és necessària. Per una banda, doncs, caldrà apel·lar a la paciència dels viatgers de l’R3 i acceptar que per fer una truita primer s’han de trencar els ous. Però, per altra banda, cal ser exigents amb tots els agents que intervenen en el desdoblament (el Mitma, Adif, Renfe i, en menor grau, la Generalitat).
Una actuació històrica que afecta unes 12.000 persones diàriament mereix un pla de contingència de la mateixa alçada, un pla en què els usuaris del tren estiguin al centre i no se’ls consideri més aviat una nosa.
Els responsables de l’R3 hauran d’esmolar l’enginy i posar recursos sobre la taula amb transport alternatiu eficaç i suficient perquè els tres mesos a partir del 12 d’octubre no es converteixin en un caos com el que van patir Martorell o Vilafranca del Penedès amb les obres del corredor del Mediterrani.