Gestionar-ho no era fàcil, però suspendre els actes religiosos no ha estat la millor manera de procedir

La festa major de Vic ha estat acompanyada d’una polèmica que va desembocar en l’anul·lació per part del Bisbat dels actes religiosos. La pel·lícula dels fets és la següent: amb motiu del 400è aniversari de la mort de sant Miquel dels Sants, nascut a Vic i enterrat a Valladolid, el Bisbat va convidar a presidir l’ofici el controvertit Luis Argüello, arquebisbe de Valladolid i president de la Conferència Episcopal Espanyola. Aquest fet va contrariar tant una bona part dels grups de l’Ajuntament com entitats diverses que participen al seguici i a la festa. A la vista que la polèmica creixia, i per resoldre-ho sense retractar-se, el Bisbat va decidir suspendre tots els actes religiosos. El tradicional seguici es va fer, però d’una forma insòlita: sense el sant i amb les portes tancades tant de la casa natal de sant Miquel com de la catedral.

Arribats en aquest punt calen dues consideracions. La primera: sense posar-hi noms tenia lògica que el bisbe de Vic convidés el seu homòleg de Valladolid per la connexió via sant Miquel dels Sants que existeix entre les dues diòcesis. Ara bé, els càrrecs els ocupen persones. I era previsible que per la inclinació política d’Argüello –fa unes setmanes va provocar un xoc amb el govern espanyol després de demanar eleccions anticipades– i pels seus posicionaments sobre qüestions sensibles com els abusos o el matrimoni entre persones del mateix sexe, la seva presència pogués generar polèmica. La segona: el Bisbat i l’Ajuntament són institucions independents en un estat aconfessional, però no hauria estat sobrer que hi hagués hagut un diàleg previ perquè l’ofici forma part, també, del programa de la festa major. I si es considerava que el perfil del president dels bisbes espanyols era adequat, el Bisbat tenia dret a convidar-lo de la mateixa manera que els contraris tenien dret a queixar-se’n.

Gestionar-ho no era fàcil, però suspendre els actes religiosos sense cap més explicació que un comunicat en què es diu que hi podia haver perill per la seguretat de les persones i del patrimoni cultural no ha estat la millor manera de procedir. La festa s’ha fet, però per una part de la població ha quedat entelada per una decisió insòlita.