Editorial | Valoritzar la carn de senglar i reduir-ne la sobrepoblació
La sobrepoblació de senglars i cérvols és un problema greu. Ho és per als pagesos, que pateixen les destrosses als seus camps i hi ha el risc de transmissió de malalties, però també ho és per a la seguretat viària. La irrupció d’animals a la carretera ha provocat diversos accidents de trànsit a Osona, el Ripollès, el Lluçanès i el Moianès, en algun cas amb conseqüències molt greus.
La temporada 2022-2023 es van capturar 74.464 peces de caça major a Catalunya. És una xifra elevada, però no suficient per controlar aquest augment de la població de fauna cinegètica. La responsabilitat del control d’aquesta, a més, no pot recaure només en les societats de caçadors, sovint formades pels mateixos pagesos perquè són els primers interessats a reduir la sobrepoblació pels danys i pèrdues que els provoca. Ha de ser l’administració qui ho ha de liderar, sigui ajudant a les societats de caçadors o bé fent un pas més, com s’ha reclamat en alguna ocasió, apostant per la professionalització d’aquesta funció de control de la fauna cinegètica. El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha destinat aquest any poc menys d’un milió d’euros a fomentar la captura d’aquests animals i impulsar la comercialització de la seva carn. La iniciativa que s’ha presentat ara de valorar la carn de caça pot tenir múltiples efectes positius si s’acaba fent bé.
Si s’incrementa el consum de carn de caça –a part de ser una aposta per a la gastronomia i la cultura tradicional catalana– es poden generar ingressos en zones rurals i ajudar a mantenir l’equilibri dels ecosistemes. De les 74.464 peces de caça que es van capturar, se’n van comercialitzar menys de la meitat (34.000) i més del 90% es van vendre fora de Catalunya. El projecte del nou govern vol millorar la recollida, el transport i el circuit que segueixen aquestes peces de caça, però també fer accions de divulgació per promoure i augmentar el consum. Comarques com les nostres hi tenen molt a dir, per l’elevada presència d’aquesta fauna cinegètica, però també pel potencial de la seva gastronomia. És el que s’anomena un win-win: reduir la sobrepoblació, minimitzar els seus efectes negatius i alhora treure’n un rendiment.