Editorrail | Les piscines municipals com a refugis climàtics
Una ciutat de les dimensions de Vic, que ja supera els 50.000 habitants, no podia continuar afrontant els estius amb una sola piscina municipal. La crisi del Club Patí Vic, que va desembocar en un concurs de creditors i el tancament de les instal·lacions, ha acabat representant, paradoxalment, una oportunitat per a la ciutat. La recuperació de la piscina exterior del Patí Vic com a equipament municipal permet ampliar una oferta que havia quedat clarament insuficient per a una capital de comarca que cada any veu com les temperatures estivals són més elevades i persistents.
Les obres de rehabilitació, amb una inversió que s’acosta als 1,5 milions d’euros, han acumulat més retard del previst i només s’ha pogut completar una primera fase. Encara queden actuacions pendents, com els nous vestidors, la sala de fitness, la renovació de la coberta de la piscina interior o la reforma de la zona de bar i restaurant. Malgrat això, després de tres estius sense servei, la reobertura de la piscina exterior és una bona notícia per a la ciutat, tal com va remarcar l’alcalde, Albert Castells, durant la presentació de l’equipament. Aquesta nova instal·lació se suma a la piscina municipal del barri de l’Estadi, gestionada pel Vic-ETB, mentre que el Tennis Vic continua oferint aquest servei als seus socis des de l’àmbit privat.
La realitat, però, va més enllà del cas de Vic. Les piscines municipals han deixat de ser un equipament complementari per convertir-se en una necessitat. L’augment de les temperatures i la freqüència cada vegada més gran dels episodis de calor extrema han fet que aquests espais siguin considerats refugis climàtics de primer ordre. No és casualitat que molts municipis avancin l’obertura de la temporada i adaptin els seus horaris a les noves necessitats de la població. Allò que abans era una oferta vinculada principalment al lleure és avui també una resposta a una realitat climàtica que obliga les administracions a replantejar serveis i equipaments. En aquest context, el debat sobre el preu de les entrades és especialment rellevant. Si les piscines municipals han passat de ser un equipament de lleure a convertir-se en refugis climàtics, cal una política de preus que s’adapti a aquesta realitat.