Educació versus inseguretat
Excel·lents notícies per Manlleu i Osona les de divendres passat a EL 9 NOU. La UVic-UCC aterra a Manlleu amb un cicle formatiu de grau superior de Dietètica. Les inquietuds de sempre de la universitat de fer xarxa al territori proper tenien un buit en la segona ciutat osonenca que es comença a omplir i que haurien de continuar. Enhorabona a l’Ajuntament de coalició entre ERC, amb l’alcalde, Àlex Garrido, al davant, i Junts, amb el regidor de Seguretat, Arnau Rovira, que en la mateixa setmana i també en col·laboració amb el PSC i Marta Moreta va poder signar l’acord definitiu del retorn del solar de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil, destinat a pisos socials. Anem pel bon camí, perquè la inseguretat ciutadana, que malgrat la percepció que a Manlleu és molt gran les dades mostren nivells similars a altres indrets, es combat en calent amb accions policials de prevenció i resposta, l’eficàcia de la qual molt sovint resta frenada en els jutjats, però que a mitjà i llarg termini té a veure amb aquesta ferma política des de l’àmbit públic cap a la formació professional dels joves que ha endegat el consistori. M’explico.
Quan fa uns 20 anys era membre de l’aleshores dit Patronat de Formació Professional de Manlleu, avui Cefortem, unes inscripcions de 230 joves eren un èxit i el nostre topall, ja que no es gaudia de gairebé més espais. Aquest any han estat 450 els inscrits pel mateix lloc. Sortosament Cefortem i l’Ajuntament ja col·laboren en unes noves instal·lacions, i l’Ajuntament en promou d’altres per consolidar uns espais d’ambient formatiu. En aquells temps i ara, les col·locacions a unes empreses comarcals que malden per contractar jovent format gairebé es mantenien per sobre del 95-98%. Això el jovent ho sap, s’ho diuen, i és part d’aquest salt fins als 450 inscrits encabits fins ara com es pot en espais reduïts.
Perquè siguem clars, quan els joves acaben amb 16 anys el segon de batxillerat del seu cicle escolar, si no troben aquesta continuïtat formativa en graus mitjans que els faciliti l’entrada a les empreses (les beques universitàries pel petit percentatge de molt intel·ligents no funcionen prou bé), poden optar per l’opció d’omplir els carrers i intentar guanyar-se la vida imitant uns suposats herois malfactors. Així doncs, la primera línia de combat a la inseguretat passa per dotar els joves d’eines per poder seguir formant part del conjunt social. Per això s’han de programar com es fa, cicles formatius de grau mitjà, el graó que segueix el batxillerat, que s’alineïn amb les necessitats reals de les empreses del territori i com a pas previ als graus superiors. Per aquest motiu, seria bo que la UVic pensés més endavant a complementar el grau superior de Dietètica amb d’altres més de tipus industrial, d’acord amb l’Ajuntament i Cefortem, perquè l’antic Patronat de Formació Professional de Manlleu va néixer l’any 1930 com a via d’entrada al sector industrial del jovent, i segueix després de 90 anys en el mateix caire.
Aquesta bona tasca de Cefortem, anomenat en l’adaptació als temps com a Centre de Formació en Tecnologies, molt orientada a les indústries, també es veu complementada amb els graus d’excel·lència professional que imparteix l’institut Antoni Pous de Manlleu, en àmbits com l’esport o l’atenció a les persones grans.
I seguint sent clars, aquests problemes d’inseguretat per combatre amb la formació professional venen de lluny. Quan el 2015 com a representant de la Cambra d’Osona era membre de Creacció vaig tenir accés a l’Informe de Competitivitat d’Osona, es copsava que Manlleu era el malalt socieconòmic d’Osona covant més problemes futurs, d’acord amb les dades comparatives de les que només tres ja palesaven la gran rasa. En aquelles dates la taxa d’atur a Manlleu era del 19,81% i la d’Osona, del 14,03%. La població amb estudis superiors a Manlleu, del 10,80% i la mitjana d’Osona, del 19,20%; a Vic, del 23,10%. I el més sagnant, la mitjana dels menors de 8 anys que rebien ajuts alimentaris a Manlleu era del 50,8% mentre que a Osona, del 16,20%. No s’ha de saber gaire de xifres i de projeccions socials per entendre el problema.
Per sort en la mateixa Creacció hi ha els ajuntaments de Vic i Manlleu, la Cambra i associacions empresarials, i han entès perfectament la gravetat del cas i la seva solució a mitjà termini. Bona és la col·laboració entre ambdues poblacions i bona l’aposta de Manlleu per una formació professional de grau mitjà que faciliti que aquests joves puguin continuar estudiant entrant en unes empreses sempre faltades de personal ben format i que els poden acabar contractant permanentment. La relació inversament proporcional de més FP, menys inseguretat ciutadana és plenament certa.
A Manlleu ha estat costerut planejar un àmbit urbà i cèntric per FP en grau mitjà, proper als centres educatius de La Salle-Cefortem, el Carme, i ara aquest antic Centre Cultural de la Caixa de la UVic-UCC, però ja està en marxa, malgrat suposi un repte pregon superar els problemes administratius i tècnics de les rígides estructures a qui no sembla afectar ni preocupar la situació socioeconòmica del nostre jovent, però se’n poden sortir perquè tots els grups municipals han entès el problema i les seves solucions.
Mentre que de la caserna de la Guàrdia Civil ara sí que podem dir que és totalment passat, combatre la inseguretat amb formació i no amb parelles de la Benemèrita pot ajudar en la bona direcció.