Educar no és domar. Ni és domesticar o ensinistrar, però sí que té alguna cosa d’amansir, calmar, desembravir i pacificar, verbs que també són sinònims de domar. Tots portem una fera dins que hem de saber domar si volem viure en societat.

La mala o bona educació no passa per tenir tres títols universitaris o només la titulació obligatòria que potser s’ha aconseguit amb penes i treballs. No, tampoc té cap relació amb la intel·ligència de cadascú ni amb l’aparença física. Ni tan sols podem afirmar que estigui vinculada a l’elegància personal. O potser sí que hi té relació, si més no amb l’elegància d’esperit, al cap i a la fi l’ètica i l’estètica solen anar de bracet. Diu Laura B. Serna a la seva columna Eh, tu de Reeducant la mirada que la va sorprendre un “perdona, una pregunta” d’una alumna que la volia interrompre. Portem ben bé un quart de segle de progressiva pèrdua d’autoritat moral dels mestres. L’he, tu encara em sembla innocu veient els debats del Parlamento. Recordo el primer trimestre del curs 2003/04, essent tutora d’un grup de tercer d’ESO; abans i després d’aquell bienni he estat tutora de COU i Batxillerat. El grup en qüestió em va posar (l’única vegada) contra les cordes: sentia la seva mirada d’odi a l’adult/mestra com sagetes que se’m clavaven al pit; i el més trist era que jo, la seva tutora, era la més respectada i estimada de tot l’equip docent. Vaig estar a un pas d’abandonar, no pas la feina sinó aquell grup que ningú altre havia volgut domar. Sí! he fet servir un verb que causa urticària educativa, a mi també: domar. Educar no és domar. Ni és domesticar o ensinistrar, però sí que té alguna cosa d’amansir, calmar, desembravir i pacificar, verbs que també són sinònims de domar. Tots portem una fera dins que hem de saber domar si volem viure en societat. La interrelació entre humans només té tres alternatives: aprendre a pacificar-se, calmar-se i dominar-se, és a dir aprendre el camí del respecte: respectar i respectar-se; aprendre a dominar els altres a través de l’insult, l’agressió, la violació o la guerra; mantenir-se passiu, en la neutralitat, cosa francament impossible si hom no se’n va a viure sol en lloc remot i perdut. Educar no és domesticar! Però si volem aprendre a viure amb els altres de bones maneres, sense matar-nos ni que els altres siguin sempre el boc expiatori dels nostres mals, educar-se ha de tenir una part important d’autodomini, autocontrol i autorepressió. Les bones maneres sorprenen perquè l’insult, la cridòria, l’escarni i la mofa són llei quotidiana. Però no es pot anar pel món dient i fent sempre allò que ens surt dels nassos. És poc elegant i sobretot és irrespectuós.