A les empreses hi ha qui demana quant cobre els altres per comparar-se o no ensenya prou bé l'ofici a l'aprenent per mantenir els dominis laborals

A més de tenir carrers tan fàcils de memoritzar com el del jurisconsult Joan de Socarrats, Sant Joan de les Abadesses també hi disposa places d’aparcament. Una fila de zona verda permet estacionar-hi fins a tres vehicles en un sector i dos més en un altre, sempre que se situïn prou equidistants per no ocupar amb un de sol la plaça de dos. Això mateix pensava quan vaig veure el cotxe d’un conegut que estava aparcat amb tan poca gràcia que impedia que n’hi cabés un altre. Sovint tinc la desgràcia que en lloc de mossegar-me la llengua, faig suggeriments que només m’aboquen a la perpètua decepció respecte a certs exemplars del gènere humà. Aquell dia se’m va acudir de dir a l’automobilista que en cas de tirar una mica més endavant el seu cotxe, un altre conductor podria deixar-hi el seu. “Si en ve un altre que el donguin”, va respondre’m afegint a més el lloc per on podien donar al conductor desconegut. Si s’hagués tractat d’un individu potentat, hauria ratificat els meus prejudicis envers les classes altes, però era un simple proletari que actualment viu com tants altres de la jubilació i els estalvis. I va ser aleshores quan vaig ser conscient del perquè els partits de dretes tenen tants vots, i guanyen eleccions, quan precisament els rics a qui afavoreixen sovint amb les seves polítiques són una escassa minoria envers la gent que va més escanyada per la vida. Fins i tot vaig entendre per què a les empreses molta gent demana als companys quant han cobrat, per poder comparar-ho amb el seu sou, o per què no sempre ensenyen prou bé el seu ofici als aprenents, no fos cas que n’acabessin sabent més que ells i això representés un perill per mantenir els seus dominis laborals. I d’aquí a la desconfiança pel desconegut, o fins i tot la xenofòbia, sovint ja només hi queden dues passes i mitja.

A les empreses hi ha qui demana quant cobre els altres per comparar-se o no ensenya prou bé l'ofici a l'aprenent per mantenir els dominis laborals

Egoisme obrer