Resulta surrealista que els mateixos que han ocupat càrrecs de govern els últims anys diguin ara que treballen per trobar una solució. Què han estat fent tots aquests anys al govern?

No hi ha dubte que la crisi d’habitatge ha irromput en l’actualitat fins al punt d’escombrar la resta de temes que ocupaven els titulars (com Ceuta o el debat de política general), sobretot motivat per una protesta que recorda, i molt, al 15-M que va tenir lloc el 2011.

L’acampada iniciada a la Puerta del Sol és la mateixa reivindicació que va donar lloc al moviment conegut com a 15-M, que, posteriorment, va acabar donant lloc a partits polítics com Podemos, els Comuns, el que en aquell moment coneixíem com marees, i actualment, Sumar, i per això, encara que la protesta recorda al 15-M, el context és completament diferent.

Una protesta és el resultat d’un descontentament d’una part de la població, que normalment arriba amb un detonant que fa vessar el got, en aquest cas el desnonament de la Mari Carmen, una dona de 87 anys, però cal recordar que el got ja era ple perquè acabés vessant amb el detonant, per això resulta tan sorprenent l’estudi comparatiu entre el moviment 15-M del 2011 i l’actual protesta.

El context és molt important, i convé recordar que el 15-M va néixer com a reacció a les polítiques de les retallades que havia impulsat el PP a l’estat (i Convergència a Catalunya), un malestar que les autoanomenades “esquerres” van intentar capitalitzar, obviant completament que les conegudes com a “retallades” era conseqüència directa a anys de malgastar diners públics i un deute excessiu, agreujat per la crisi econòmica, provocada pel PSOE de Zapatero a l’estat i el tripartit de Montilla a Catalunya.

D’aquell primer 15-M n’aparegueren diferents partits, els quals, pocs anys després de la protesta, van començar a ocupar càrrecs de govern, normalment amb pactes amb el PSOE o altres partits d’esquerra, i que durant més d’una dècada han estat governant arreu del país i avui no poden ser-ne aliens: els Comuns van governar durant vuit anys la ciutat de Barcelona; Ahora Madrid va governar durant quatre anys, les “esquerres” han governat a Catalunya des del 2015 o, fins i tot, Podemos i després Sumar van arribar al govern central el 2018 de la mà del PSOE de Pedro Sánchez.

Evidentment que qualsevol mena de protesta és totalment legítima i respectable, però no deixa de ser sorprenent veure a la vicepresidenta del govern Yolanda Díaz, de Sumar, animant a protestar contra el govern del qual ella mateixa en forma part, com si res del que està passant actualment no anés amb ella, el seu partit o l’obra de govern de la seva pròpia ideologia, cosa que ens hauria de fer reflexionar i, possiblement, molestar, sobretot als que avui protesten.

Resulta surrealista que, emportats per una crisi de grans dimensions per la nova protesta per l’habitatge, els mateixos que han ocupat càrrecs de govern els últims anys, els quals els preus, tant de l’habitatge com també de la vida (i ja no parlem dels carburants), els mateixos líders que fa anys que governen diguin ara que treballen per trobar una solució, perquè què han estat fent tots aquests anys al govern?

Que després d’haver aplicat les suposades ideologies d’aquell 15-M la situació sigui tan crítica i pitjor que al 2011 que hagi sortit un nou 15-M certifica el fracàs d’aquelles polítiques, però, a més a més, ho fa amb les mateixes persones que van arribar als càrrecs gràcies a les protestes intentant capitalitzar la situació.

Costa escoltar segons quins discursos de què, aprofitant la bona fe de la mala situació que es vivia el 2011 i la necessitat d’un canvi i unes ganes de renovació i noves polítiques, després d’haver empitjorat ells mateixos la situació, avui vinguin a donar lliçons, animant a la nova protesta com si no anés amb ells, obviant també quina és la seva situació.

I evidentment que calia protestar, com també calen debats serens i madurs; que es treballi en solucions reals que vagin més enllà del titular per quedar bé davant la premsa i la ciutadania i busquin ser efectives i beneficioses pel conjunt de la població, cosa que deixarem per un nou article.

I tinguem molt clara quina és la situació i les causes que l’han provocada, com està el mercat dels lloguers, quants habitatges protegits han creat els que governen gràcies al 15-M que ara volen repetir, quina evolució han tingut els preus amb les seves polítiques i, fins a quin punt, estan legitimats per, anys de govern després, venir a donar-nos la solució.

Doncs al final el que hem vist són als que governen criticant o animant a protestar contra els que governen, per salvar-se i continuar governant, un nou 15-M contra el 15-M.