Sempre he pensat que la Sala de la Columna, amb el reguitzell de vigatans il·lustres, sembla feta perquè un dia hi figuri la Pilarín

El Club de Premsa d’EL 9 NOU organitza moltes activitats obertes a tothom. Aquest divendres es farà un acte a la Sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic per commemorar els 40 anys de les edicions d’EL 9 NOU i la col·laboració, des del primer dia, de la ninotaire Pilarín Bayés. I molt que me n’alegro!, perquè sempre he pensat que la Sala de la Columna, amb el reguitzell de vigatans il·lustres, sembla feta perquè un dia hi figuri la Pilarín, una gran vigatana, bona persona i una artista que treballa sempre i oberta a les col·laboracions que li demanen. A vegades li he dit: “Pilarín, no pares mai, quina marxa que portes!”. L’any 1998 el Casino de Vic va endegar una revista literària, La Lletra, amb exigència de bona literatura i qualitat. Després del primer número l’aventura no va reeixir, per manca de finançament. La meva aportació a aquesta revista va ser un article titulat: “Potser qualque meuca o alguna bagassa”, referint-me als personatges il·lustres de la Sala de la Columna, sense haver-hi figurat mai cap dona il·lustre. A partir d’aquest moment, algunes consciències es van remoure, i ara ja hi figuren dues dones: l’escriptora M. Àngels Anglada i la santa vigatana Carme Sallés. Deixeu-me transcriure parts adaptades de l’article esmentat publicat a l’abril de 1998, i que sigui una petita adhesió a aquest acte. “La majestuosa Sala de la Columna de la ciutat de Vic amb tots aquells retrats, no he sabut mai si pretén ser una lliçó d’història on hi puguem trobar les nostres arrels ben endinsades, un afalac intel·lectual per lluir-lo els diumenges i solemnitats o un estímul moral per a tots els qui dolen i volen ser-hi algun dia. El que sí queda clar, qüestions estètiques a part, és que les parets sobreïxen en gran abundor de barbes, sotabarbes, patilles, galtes, galtones, colls i moltes nous del coll a punt de fer el discurs. I suposo, i perquè hi facin joc, tot de vestimentes militars, eclesiàstiques i de saló. En definitiva, i si ho barregem tot plegat, el que hi deu haver, un pam més avall de cada quadre, és el que els ben educats en diríem atributs masculins.” “No trobaríem, fins on sabem, una dona que ens fes patxoca i que ens ajudés a superar aquesta mena d’incomoditat històrica? I si fos alguna dona de fàbrica que a més de treballar 14 hores diàries, els diumenges havia de rentar la roba, estiu i hivern, a la riera, sota la catedral? O a l’època medieval aquella monja que de tant fer pa d’àngel li van quedar les mans immaculades? O aquella que amb un corbatí vermell, en temps dels rojos, despullava monges a l’estació, per si trobava or? O si busquéssim per allà el Portalet, on aquelles senyoretes d’en Pla havien fet homes drets i ben experimentats? I les laures de tota mena? O les primeres que van anar amb bicicleta? Prou, prou! Pareu! Ja la tenim: la Pilarín Bayés! Tothom hi va estar d’acord. Sàvies paraules! I així mateix, els vigatans hauríem encarrilat bé el greuge històric, deixant per a l’avenir unes pautes de comportament que les generacions venidores encara ens ho hauran d’agrair.” Pilarín, això de vigatana il·lustre té un problema, i és que abans t’has de morir. Noi, quina pega! De tota manera, et mereixes figurar a la Sala de la Columna, però que sigui d’aquí a molts anys. I ara ja has col·laborat a figurar en aquest relat, que reivindica una causa justa. Gràcies!

Sempre he pensat que la Sala de la Columna, amb el reguitzell de vigatans il·lustres, sembla feta perquè un dia hi figuri la Pilarín

EL 9 NOU i la Pilarín