No, definitivament no m’agraden els guanyadors, ni la gent que va promocionant el seu “orgull” per qualsevol collonada insubstancial en la qual volen posar l’accent a manca de tenir gairebé res millor per oferir en les seves vides. La tristor de moltes existències necessita agafar-se a ferros roents per tenir algun sentit, ja sigui un cotxe de setze vàlvules, un net que sap fer capgirells sense tocar amb el cervell a terra, o bé catorze –o cinc– Copes d’Europa. Per això quan escolto alguns d’aquells…