Fa una setmana que ha començat el mes de juliol. Això és el que sol passar quan s’acaba el mes […]

Fa una setmana que ha començat el mes de juliol. Això és el que sol passar quan s’acaba el mes de juny... llevat en la cançó Cumplir un año menos, del grup La Oreja de Van Gogh, en la qual després d’una ruptura amorosa per part d’un dels amants l’altra desitja que el calendari s’aturi i vagi enrere per tornar a viure la seva història d’amor. Però, prenent les paraules de Calderón de la Barca, los sueños sueños son i la realitat és més freda i implacable. Per a moltes empreses el 30 de juny és la data màxima perquè la Junta General d’Accionistes aprovi els comptes generals de l’exercici. I si s’aproven, vida nova! També aquesta data té aquest significat per als clubs de futbol, ja siguin societats anònimes esportives o simples clubs. Per això s’entenen les presses que la junta presidida per Laporta lluitava contra el temps per tancar un acord venent-se part del seu actiu, perquè l’exercici corrent, el seu, es tanqui sense pèrdues, amb el que això suposa. De res no serveix pensar que aquesta junta, tan crítica amb la precedent, ha salvat l’execució del pressupost que va elaborar ella soleta a l’últim minut del descompte, gairebé quan sonava la campana! I sense aconseguir que cap dels futbolistes assenyalats des de fa temps com a pesseters (ja seria hora de trobar una paraula similar a l’euro com a protagonista) deixin el club que els paga per un altre que els pagarà menys. I també sense aconseguir que algun dels molts fitxatges desitjats acabin estampant la seva signatura per venir a jugar (i treballar) al club que es vanta per ser més que això; de moment, si el temps que hi ha des que aquest article entra a la màquina de la rotativa fins que surt publicat no ho desmenteix, no hi ha cap cromo nou que es pugui afegir i encolar en l’àlbum barcelonista. Amb aquest panorama i el record de crus panorames precedents en els quals no s’ha guanyat ni la meitat dels títols a què s’aspirava, la gent culer encara confia en la marca. Se segueix malvenent jugadors i mal fitxant-ne d’altres, prometent renovacions al millor jugador del món en campanya i deixar-lo marxar tristament a un dels enemics esportius més mal vistos per l’afició, se segueix devaluant públicament joves i no tan joves del planter amb qui qualsevol entrenador o opinador de pacotilla el defenestra sense miraments... I amb tot aquest panorama, encara seguim estimant el Barça i quan ens necessita no dubtem a donar-li confiança, una i altra vegada i una altra, les que calguin! Per això l’assistència de públic fou notable, el passat 30 de juny, a la xerrada col·loqui organitzada per la Penya Blaugrana de Roda de Ter i les Masies; per això i també perquè el convidat, el rodenc Pol Ballús i Boixasa, treballa com a periodista en una de les places internacionals més preuades del món futbolístic actual i està ben connectat amb l’entorn de l’entrenador del City, el culer i català Pep Guardiola, malgrat la calor, malgrat les moltes altres ofertes de l’estiu i, com dèiem, malgrat que el Barça estigui més en mode avió que en ple vol. Si a més la gent que ve a un acte com aquest no només gaudeix amb les explicacions del convidat sinó que es mostra actiu interpel·lant-lo i aquest s’esplaia en les seves convincents respostes, la festa es pot considerar completa! Podríem dir que en Pol, igual que el títol del llibre que va escriure Antoni Bassas, es troba a un pam de la glòria futbolística. Per això, ens plau llegir-lo en els diferents mitjans periodístics en els quals col·labora. Se segueix malvenent jugadors i mal fitxant-ne d'altres, es devalua públicament a qualsevol jove del planter i se'ls defenestra sense miraments, i tot i així seguim estimant el club Es diu que la fe mou muntanyes quan es pensa que es poden vèncer les dificultats fins i tot quan tot sembla indicar que no és possible. Actualment, pensar que el Barça se’n sortirà només es pot afirmar des de la fe, des de la credulitat del creient incondicional. Comença el mes de juliol, un nou exercici, una nova temporada, esperem que hi hagi nous elements per continuar creient que és possible que el Barça mogui muntanyes!

Fa una setmana que ha començat el mes de juliol. Això és el que sol passar quan s’acaba el mes […]

El Barça (encara) mou muntanyes