"Potser ara toca assumir que haurem de consumir menys energia, però també donar un vot de confiança a iniciatives més amables amb l'entorn"

El Parlament Europeu ha aprovat aquest mes de març una directiva que posa data a la fi de les calderes de gas: el 2040. Fins aleshores, gradualment, s’anirà apostant per sistemes alternatius en els habitatges de nova construcció com poden ser les bombes de calor o instal·lacions solars tèrmiques. L’objectiu és promoure sistemes de climatització sense emissions i i no dependents de combustibles fòssils, com també pot ser el gasoil. Els gremis d’instal·ladors de seguida han sortit a recordar que això no implica que qui tingui una caldera de gas l’any 2040 l’hagi de canviar, entre altres motius perquè hi ha casos en què no és ni senzill ni barat instal·lar un sistema alternatiu. Una de les opcions, apunten, és la reconversió de les calderes que avui cremen allò que un dia en van dir gas natural (que ho és perquè surt del medi, però això no treu que tingui un fort impacte en emissions, extracció o transport) perquè puguin funcionar amb biometà. Aquí entren en joc les plantes de biogàs, que dins una lògica d’emergència climàtica i de tendència cap a la reducció de combustibles fòssils i valorització de residus tenen una raó de ser. S’acumulen residus procedents de la recollida de la fracció orgànica, de la indústria alimentària, fangs de depuradores o dejeccions ramaderes en un tanc i a través de la digestió anaeròbica se n’obté biometà que es pot utilitzar per generar energia elèctrica o tèrmica. De fet, el 70% del biometà obtingut actualment a Europa es destina a la generació d’electricitat i tan sols un 14% s’injecta a les xarxes de gas natural. Tot i que el biometà continua generant emissions de CO2, en menor mesura que el gas natural, és un actor important a tenir en compte en la transició energètica perquè en la seva mesura contribueix a la reducció dels sistemes més nocius amb el medi. També per a l’automoció pot ser una alternativa als combustibles fòssils en un moment de debat sobre la capacitat d’implantació del cotxe elèctric o altres sistemes com pot ser la pila d’hidrogen. El que és segur és que calen sistemes de locomoció més eficients que el gasoil i la gasolina, sobre els quals Europa també hi va posar data de caducitat, el 2035, tot i que els lobbies del sector van aconseguir afegir-hi la cueta dels combustibles sintètics com a solució pels motors de combustió. El biogàs, també, en certa mesura, aporta solucions a la gestió de les dejeccions ramaderes. En certa mesura perquè el potencial energètic, per exemple, dels purins de porc és el més baix de la barreja d’elements que es dipositen al tanc de digestió i, per tant, la proporció de purins que demanen aquestes plantes per al seu bon funcionament és més aviat baixa. Això, les limitacions per distàncies i la inversió són els que fan que, fins al moment, la seva implantació en l’àmbit ramader i la indústria alimentària sigui encara baix. Tecnològicament, un cop feta la digestió anaeròbica, ja hi ha solucions també per revaloritzar el residu restant convertint-lo en adobs més fàcils de transportar que les cisternes de purí. Ara bé, també en aquest cas, que del purí en pugui sortir biometà i després fertilitzants pensats per utilitzar en diferents cultius també sempre és millor que no pas assecar-lo amb gas i amb l’escalfor generar-ne energia com fan ara a les dues plantes de purins que hi ha a Osona i on s’hi tracta l’excedent d’un centenar de petites explotacions però que suposa amb prou feines un 5% del purí de la comarca. Davant de tots aquests escenaris, costa d’entendre que les plantes de biogàs passin sempre a la carpeta de projectes sobre els quals s’hi ha de posar la lupa (com els parcs fotovoltaics o els aerogeneradors) quan durant dècades i dècades hem vist com s’implantaven sistemes de generació d’energia menys eficients, igual de costosos i més nocius per al medi, però que ja tenim assumits. Potser ara toca assumir que, d’una banda, haurem de consumir menys energia (i en això la tecnologia també ens ajudarà), però també hem de donar un vot de confiança (sempre minimitzant l’impacte sobre el medi) a iniciatives més amables amb l’entorn, però que no ens ho semblin per desconeixença i perquè sovint el nom fa la cosa. I tornem a l’exemple a la inversa d’un gas natural sobre el qual ens vam creure el que no era.

"Potser ara toca assumir que haurem de consumir menys energia, però també donar un vot de confiança a iniciatives més amables amb l'entorn"

El biometà ha de ser un actor important en la transició energètica