El bisbe
Fa uns dies vam saber que el bisbe de Solsona plegava. Més enllà de dir que les motivacions publicades de la seva renúncia no em semblen motiu de sorna, sinó d’alliberament, és interessant repassar alguns dels seus postulats ideològics. Tal com apunten Laura Aznar i Manel Riu (Crític), el bisbe emèrit de Solsona, Xavier Novell, va aprofitar l’autoritat que li atorgava el seu càrrec per carregar durament contra les persones LGTBI, l’avortament i el paper de les dones dins de l’Església. És més, Novell es va mostrar contrari a l’ús de preservatius per evitar contagis de malalties o embarassos no desitjats. Pep Martí (Nació Digital) explica que l’antic bisbe havia donat suport i participat en cursos de “curació” de l’homosexualitat organitzats per algunes diòcesis espanyoles, tot i estar desautoritzats per la Santa Seu. Un ultra de cap a peus.
Novell qualificava l’avortament com “un dels genocidis més grans de la història”. Aquest tipus de declaracions mai van ser desautoritzades pel bisbe que ara transitòriament el substitueix. Tot el contrari, Romà Casanova, bisbe de Vic, ha fet declaracions idèntiques. En aquest sentit, recordo una conversa que vam tenir. Molt educadament vaig demanar-li si podria disculpar-se públicament per aquell tipus de declaracions. Romà no només em va dir que no ho pensava fer, sinó que es reafirmava en els seus plantejaments misògins: “l’avortament és un assassinat”. També em va fer notar que ningú del govern de la ciutat li havia qüestionat mai cap declaració. I que si aquí no podia qualificar les dones que avortaven d’assassines i genocides, marxaria “al tercer món” per poder-ho fer. En d’altres paraules, Romà em va dir que si un dia no podia continuar fent el mal que estava fent aquí, marxaria en algun context empobrit per poder-ho continuar fent impunement.
I sí, parlo de mal perquè aquestes idees discriminatòries han fet i continuen fent molt mal. I parlo de fer mal, perquè el dolor que sent una persona homosexual al ser tractada com a malalta, o el dolor que sent una dona al ser acusada d’assassina per haver avortat, amb el patiment que comporta un avortament, pot ser immens. Un mal que s’està fent des d’una de les tribunes més privilegiades i subvencionades de la ciutat. Fa ben poc el govern de la ciutat va aprovar una subvenció de 225.000 euros, repartida en tres pagaments, pel Bisbat. I no paguen IBI per cap dels seus nombrosos immobles, ni mai cap govern els hi ha reclamat.