"La principal contribució de Rezero ha estat ajudar a situar la primera R, la de la reducció, en l'agenda política i social".

L'objectiu de Rezero és que viure sense residus sigui fàcil i normal / foto: Unsplash Que viure sense residus sigui fàcil i normal. Aquest és l’objectiu de Rezero des que es va fundar, ara fa més de quinze anys. Anhelem una societat en què la ciutadania pugui cobrir les necessitats sense generar residus ni posar-hi en joc la salut. La primera R És una fita ambiciosa perquè implica una transformació profunda del model de producció i consum. Però ens mou una convicció: els residus són una ineficiència del nostre sistema econòmic. Són, simplement, recursos fora de lloc. També tenim clar el principi que cal aplicar: la prevenció. De fet, la principal contribució de Rezero ha estat contribuir a situar la primera R, la de la reducció, en l’agenda política i social. Si al principi les nostres propostes eren titllades d’il·lusions desassenyades de quatre gats somiatruites, ara els principis del residu zero generen amplis consensos i regeixen polítiques públiques. Canvis reals Per arribar fins aquí ha calgut picar molta pedra i incidir en tres fronts: la ciutadania, les administracions públiques i el sector econòmic. Per això hem fet estudis i compartit coneixement; hem impulsat projectes innovadors, i hem creat campanyes de referència. Per exemple, el 2009 Rezero va declarar el 3 de juliol com el Dia lliure de bosses de plàstic. Dotze anys més tard, el 3 de juliol de 2021, va entrar en vigor la Directiva Europea del plàstic d’un sol ús, a la qual Rezero va contribuir a través de Zero Waste Europe i Break Free from Plastic, dels quals forma part. Una altra fita va ser la demostració de la viabilitat d’implantar un sistema de reutilització d’ampolles de vi. El model reWine representaria una reducció del 28% de la petjada ecològica del sector. Per altra banda, hem treballat colze a colze amb els comerços, perquè tenen un paper clau en el viatge cap al residu zero. Per això, avui el nostre segell Comerç Verd ja certifica més de 800 establiments de Catalunya i Balears. Un altre projecte pioner és la Biblioteca de les Coses de Sant Martí, que ha inspirat espais similars a altres barris o municipis. També hem aportat solucions al problema del malbaratament d’aliments, amb projectes com Remenja’mmm i el Pont Alimentari. Des de Rezero s’han impulsat diverses campanyes de comunicació. És el cas de la sèrie web Objectiu Rezero, que va rebre el Premi Europeu per a la Prevenció de Residus. En l’àmbit normatiu, Rezero va influir perquè la llei de prevenció del malbaratament catalana fos la primera a Europa a posar l’èmfasi en la prevenció. També vam incidir en la primera llei de residus balear, punta de llança en matèria de prevenció a tot Europa. Amb la darrera llei estatal de residus, es va aconseguir la prohibició del bisfenol A i els ftalats dels envasos de plàstic d’alimentació, i al reial decret d’envasos, i la incorporació de mesures per facilitar la reutilització d’envasos. El futur, el gran repte Avui, més que mai, s’ha de continuar avançant cap a un horitzó més equitatiu i ambientalment segur. Tenim un repte col·lectiu majúscul i urgent: guanyar-nos el futur. Per fer-ho, cal actuar per portar a l’avui les alternatives del demà. Perquè la reducció i la reutilització siguin motor de canvi econòmic. Per això toca continuar fent xarxa i construint oportunitats.

"La principal contribució de Rezero ha estat ajudar a situar la primera R, la de la reducció, en l'agenda política i social".

El camí cap al residu zero