La Margarita, la sogra, vivia a la plaça de Vic; passaves la porta i canviaves de segle. No sabies ben bé si entraves en un pis, en una sala d’art o en un museu

La Margarita, la sogra, vivia a la plaça de Vic; passaves la porta i canviaves de segle. Dos balcons donaven a la rambla del Carme i dos a Plaça. No sabies ben bé si entraves en un pis, en una sala d’art o en un museu; dels aplics i de les làmpades de llàgrimes penjaven unes bombetes tristes, de 125, com en dèiem quan érem petits. Els passadissos eren plens de mobles, i els racons de cadires i banquetes, i les parets de quadres, i els armaris de vidres, rajoles i ceràmiques… Eren mobles bons, antics, que els avis deien; d’aquells que les mans destres dels tallistes i ebenistes havien embellit. I que ens han fet costat durant molts anys, en un racó del menjador, de la sala gran o de l’habitació. Eren companys silenciosos, diria que gairebé invisibles, útils i alhora carregosos. La sogra en tenia cura, cada matí es posava la bata i amb la badana i la cera donava brillantor als armaris, als canteranos i a les calaixeres; era una de les seves passions. El que més li agradava era el dels àngels, un canterano llibreria català superb. Amb la gúbia i els filets de boix, el tallista hi havia dibuixat uns angelets. Me la mirava jo un dia, la Margarita; havia obert l’escriptori i feia els dintres, com ella deia: els calaixets, les portelles i el secreter… És del XVIII, m’explicava, sense deixar la feina i donant-me l’esquena: “El 1700 és el període per excel·lència dels canteranos catalans; el nom de canterano ve de l’italià, sempre m’han dit que, en italià, canterano vol dir ‘atuell, caixa, arqueta’… Tots els mobles tenen la seva història, i la d’aquest és ben bonica. La sé per l’Enric…” (l’Enric Roura havia mort no feia pas gaire, era antiquari, el seu home, s’hi havia casat en segones núpcies). “Sí, aquest canterano l’havien partit en dos. Una part la va trobar l’Enric en una masia empordanesa, la tenien al galliner, feia de ponedora… I, ell, que en sabia molt, es posà a tibar els fils per buscar l’altra part. I la va trobar! La tenia en Martí Filosia. Sí, sí, en Filosia, el jugador del Barça, dels anys d’en Rexach. El futbolista és fill d’en Julio, l’antiquari de Palafrugell; quan en Martí va deixar de jugar, es dedicà al negoci familiar: a comprar, restaurar i vendre. No et pots pas imaginar el que li va costar a l’Enric aconseguir el segon tros, en va pagar una picossada. I va ser en Sabatés, el bon ebenista de la Pobla de Claramunt, qui va ajuntar les dues parts i el va restaurar. T’imagines? Quina sort, no el tindríem pas, ara, el moble dels àngels.” La Margarita deixa la badana i el pot de cera i s’asseu al meu costat. “Saps”, em diu, “que la història és encara més llarga?”, i me l’explica: “En Sabatés el tenia acabat, i estava tan cofoi de la seva feina que el deixà exposat a la botiga de la Pobla, esperant que l’Enric se l’endugués. I en aquestes que, un dia, hi entra un nord-americà. Saps qui era?, doncs en Chad Everett, l’actor que feia de Joe Gannon, el de la sèrie que feien a la tele, Centro médico, crec que se’n deia, te’n recordes?, finals dels seixanta principis dels setanta. I en Joe Gannon va dir que el volia comprar i en Sabatés que no, perquè no era seu; i l’Enric que no se’l volia vendre per res del món… I saps com es va acabar? Doncs que en Sabatés en va fer una rèplica exacta per a l’actor. Ja veus, Queló, el canterano té un germà bessó, crec que és als Estats Units, a Los Angeles. El dia que Chad Everett l’anà a buscar les treballadores d’una fàbrica de la Pobla van demanar festa; per aconseguir-ne autògrafs!” Quan la Margarita va morir el pis es va haver de buidar, molts dels mobles es van vendre. El dels àngels no, aquesta joia no té preu, no la pot comprar ningú; bé prou que ho comprovà el doctor Gannon, en Chad Everett, que en la realitat es deia Raymon Lee Cramton (1936-2012). El canterano llibreria dels àngels el tenim a casa; quan jo no hi sigui que en facin el que vulguin, només faltaria, que no soc ningú per seguir menant des de l’altre barri.

La Margarita, la sogra, vivia a la plaça de Vic; passaves la porta i canviaves de segle. No sabies ben bé si entraves en un pis, en una sala d’art o en un museu

El canterano dels àngels