A fora tot és silenci. Silenci blanc, preciós. Aviat escoltaré les llevaneus, que ens permetran continuar la nostra vida sense gaires entrebancs

A la feina tots en parlem. Suposo que dilluns podrem teletreballar, oi? Les notícies fa dies que anuncien la tempesta de neu que cobrirà pràcticament tot el nord-est del continent americà. La governadora de Massachusetts ja ens ha dit que el dilluns és un dia per quedar-se a casa i no arriscar-nos a la carretera. Les escoles i els transports públics del meu poble ja han enviat comunicacions telefòniques i de correu electrònic, avisant-nos que el dilluns tot estarà tancat. Alguns establiments comercials ja ens avisen que avui tancaran més d’hora i que demà tindran tancat. I tots hem coincidit el divendres o el dissabte als supermercats, proveint-nos d’un menjar que no serà escadusser a casa. Ho tenim tot preparat. La gosseta ja ha fet pipí i caca a fora. Ara queda esperar. Espero la tempesta de neu asseguda al sofà, tot llegint Wonderful Life de Stephen Jay Gould, meravellant-me de les hipòtesis científiques i filosòfiques que els humans som capaços de formular. I, de cop i volta, miro a fora. Neu. Neu a -15ºC de temperatura. Neu que cau, a fora, en forma de petites volves massa ràpides i que cobreix de blanc el meu entorn. Neu blanca i silenci. Pau. La neu té un so com si no existís el so. El cel és llis. D’un blanc que no sé com definir. M’agradaria ser esquimal, en aquests moments, per poder definir el blanc del cel en una de les cinquanta formes de blancs que ells tenen categoritzades. Però no en sé. Només puc dir que el cel és blanc i la terra es cobreix de blanc enmig d’un silenci preciós. Preuat. Continuo llegint, i escolto el silenci, que tan sols es trenca quan el meu home engega la tele per veure un partit del Barça. Oita, gol! Ton pare estarà content! Em diu ell, content, entaforat en un trencaclosques massa difícil per a mi, amb el partit de futbol com a soroll de fons. Se’m trenca el silenci de fora i em poso a fer una beixamel que cobrirà els canelons. Observo casa. Crits a la pantalla, observacions a sobre un trencaclosques. Observo a fora. A fora tot és silenci. Silenci blanc, preciós. Aviat escoltaré les llevaneus, que ens permetran continuar la nostra vida sense gaires entrebancs.