Persona molt vinculada al municipi, se l’estima moltíssim i ha treballat en el camp de la pintura tota la seva vida, tant en l’aspecte artístic com en l’aspecte d’un pintor artesà

El traç de l’artista Josep Musach Bellver es pot veure en una exposició de la seva obra recent. Expressa la seva visió del món actual a través d’una teranyina en la qual estem tots ficats sense saber quin és el camí de sortida. Consta de divuit quadres, entre els quals n’hi ha d’abstractes i de reflexius de com ell veu el món, una visió que imprimeix en la seva obra.

En Josep és una persona completa en el seu ofici. Li ve ja de família, motiu pel qual de petit va començar a millorar el seu traç a través del dibuix i de la pintura. Juntament amb el seu germà i el seu pare eren un nucli compacte que abastava les diferents disciplines del món del dibuix, la pintura i la restauració. I això ha anat perdurant al llarg dels anys. Òbviament, ara ja amb ell com a únic testimoni del primer nucli familiar, però el seu fill i el seu net continuen la nissaga.

Persona molt vinculada al municipi, se l’estima moltíssim i ha treballat en el camp de la pintura tota la seva vida, tant en l’aspecte artístic com en l’aspecte d’un pintor artesà. Ha sabut mantenir l’esperit d’aquest ofici al conjunt de la família, com a empresa pictòrica, i com a artista, ja que la seva filla també va estudiar belles arts i fa classes a l’institut Pere Barnils.

De família de pintors de parets –el seu pare era de Vic–, va venir a Centelles, va aprendre l’ofici i després es va plantar per ell. Va agafar el traç necessari per tal de pintar quadres i fer una obra pictòrica important durant la seva vida. Va començar anant a Barcelona a aprendre amb Nomasc Valls. Cada dissabte hi baixava per tal de fer unes classes que li van servir per poder desenvolupar el seu art. El seu germà, Ramon Musach, va anar a aprendre a Vic amb Torrents, el millor restaurador de la comarca, amb el qual va estar treballant quatre anys. Així tenien una empresa que abastava tot l’àmbit de la pintura i restauració, amb el pare que era molt bon pintor, un fill que platejava i restaurava amb productes naturals com pot ser l’or i l’altre, Josep Musach, que tenia el vessant pictòric de quadres i de restauració.

A més, Musach ha estat una persona molt vinculada al món artístic. El premi de pintura de Centelles el va començar Josep Viñas Sabatés com un concurs de pintura ràpida local. Després es va començar a fer un premi de pintura ja de gent de la comarca i d’altres indrets, que en definitiva va ser el pòsit del que és ara el Premi Centelles de pintura. Musach estava atent a tot aquest moviment fins que es va anar convertint, amb el pas dels anys, en l’ànima i persona cabdal perquè el premi sigui el que és avui. Ha estat qui ha mantingut la voluntat que el premi es mantingués i tirés endavant, fins al punt que es va vincular amb tots els poders locals per tal que això fos així. I amb persones com ell ha estat possible que aquest premi sigui un dels més antics del país i d’una qualitat artística important, perquè també va tenir la destresa d’anar a buscar com a jurat persones del món artístic. Any rere any portava pintors com Joan Abelló, Joanot Artigas, Francesc Artigau, Josep Lluís Pasqual, Rafael Lozano Bartolozzi, entre molts d’altres. Enguany es farà la vuitantena edició del Premi Centelles.

Però hi ha un altre àmbit molt important en què ha participat, que ha estat el de crear una escola de dibuix. L’escola va començar a finals del 1959 primers del 1960 a través de la idea de Francesc Pujol, que li va proposar fer de professor i ell d’una forma desinteressada va accedir-hi. Al llarg dels anys per aquesta escola hi ha passat moltíssima mainada i persones que al final han seguit estudiant belles arts, com per exemple David Casals o Aleix Mataró. Musach va mantenir l’escola fins que el 1997 a la seva empresa tenien molta feina i va haver de decidir no continuar fent classes. Va agafar el relleu de l’escola primer Berta Nogué i després David Casals, antic alumne seu.

Per tant, és una persona que ha marcat empremta al municipi i això ha contribuït d’una manera decisiva a apujar el nostre nivell artístic i cultural, fins al punt que darrere d’això en els governs municipals del moment es va crear el Centre d’Art El Marçó Vell, que va ser rehabilitar una casa de pagès per tal que fos un centre artístic en el qual es fan quatre o cinc exposicions durant l’any d’un alt nivell, així com es manté a la planta primera l’exposició dels guanyadors del premi de pintura, perquè ell va tenir la idea que el quadre que guanyava es quedés com a dipòsit del municipi.

En definitiva, estem davant d’una persona que no solament ha pintat cases, sinó que també s’ha dedicat a restaurar pintures d’esglésies i capelles de diversos llocs del país, com el retaule de l’església de Centelles, i pintures de cases pairals que tenien un pòsit cultural a les parets. De fet, el seu pare ja havia començat a fer alguna restauració, però el que havia fet molt eren plafons a les habitacions de matrimoni.

La seva aportació al municipi també ha sigut fent cartells i portades de publicacions com la del llibre de la festa major d’estiu de 2013, on hi ha la il·lustració de Can Pratmarsó.

Per tot això, hem de dir que Josep Musach és un artista complet. És una persona que ha desenvolupat el món de la pintura des de tots els àmbits, però amb una idea essencial, que és mantenir el pòsit cultural que això representa, i així ho ha fet i ha estat possible gràcies a la seva perseverança a l’empresa, com a artista que té la capacitat intel·lectual per fer-ho, i com a persona que vol i ha sabut oferir el millor d’ell per tal que tot allò que feia tingués un reeixit pòsit que perdurés al llarg de la història. Ara que podem contemplar el seu art a través de l’exposició del Marçó Vell, s’ha de reconèixer que ell té cap a cent-cinquanta quadres venuts. Té documentat a qui els ha venut i l’any. I ara aquesta nova exposició reflecteix l’abstracte i cert realisme en diferents quadres. El mèrit de l’exposició és en definitiva el d’una persona, d’una llarga vida, que ha fet del seu ofici la seva raó de ser, la seva raó d’interpretar i la seva raó d’estimar.