A Correcuita

Divendres 19. La presència, com a participants o espectadors, de representants de diferents forces polítiques en el debat organitzat per EL 9 NOU sobre el futur del centre històric de Ripoll és un indicador positiu que tothom considera important el problema del seu despoblament. Al llarg d’una hora i mitja, hi ha molta informació, però m’agrada quedar-me amb un detall positiu: sempre que s’ha apostat per reformar un immoble, els pisos s’han venut o s’han llogat. Per tant, hi ha gent disposada a viure-hi. Això sí, són reformes integrals i de cost elevat. Però és una esperança. I quan torni la gent, hi tornarà el comerç. Una altra dada que crida l’atenció: en la construcció, al Ripollès, gairebé han desaparegut els promotors. Figura maltractada amb la crisi del totxo, però necessària. Dimarts, 23. Una estona del matí a L’Atlàntida, veient com treballen els 54 estudiants de l’Acadèmia de Quartet, l’experiència que us expliquem a les pàgines de Cultura i que condueixen els membres del Quartet Casals i el Quartet Gerhard. S’hi respira activitat. Dimecres i dijous hi haurà concerts amb públic. A aquestes altures de l’estiu, la majoria de teatres i auditoris del país respiren la quietud de l’estiu. A L’Atlàntida, hi ha treballat la Jove Orquestra Nacional de Catalunya, hi ha hagut concerts de Clàssica Jove i, per acabar, l’Acadèmia de Quartet. Al setembre, abans que comenci la temporada, l’arrencada és el Mercat de Música Viva. D’això se’n diu fer rendir –socialment parlant– un equipament cultural. Potser ho he dit més d’una vegada, però val la pena constatar-ho ara que entrarem en l’any del desè aniversari de L’Atlàntida: va ser un encert absolut integrar en un sol edifici l’Escola de Música i Conservatori amb el teatre i auditori. Els que venen de fora a treballar-hi valoren la comoditat de tenir-lo tot tan a l’abast, sense ni sortir al carrer. Una aposta estratègica que es va decidir en temps de l’alcalde Jacint Codina i que l’arquitecte Josep Llinàs va saber materialitzar.

A Correcuita

El centre de Ripoll i l’encert de L’Atlàntida