Aquest club d’estil anglès i estrictament selectiu, amb un patrimoni valuós i que forma part de l’edifici enganxat al gran teatre, per fortuna el dia de l’incendi del coliseu, l’any 1994, no es va cremar, quedant gairebé intacte

Era un dia especial per mi després de tantes representacions d’òpera viscudes al llarg dels anys al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, i mai havia pogut traspassar una porta invencible, la que connecta el Gran Teatre amb el Cercle privat del Liceu. Gràcies a la invitació d’uns amics, per fi, la porta es va obrir. Mentre empenyia aquella porta modernista de bona fusta el cor se m’accelerava, no per entrar a un club estrictament privat, l’important era entrar-hi i poder admirar unes obres úniques…