Té milers de seguidors a l’Insta i on va triomfa, però es recorda dels veïns del carrer de la Passió, dels clients de la llibreria Pont 25 i dels habituals del bar La Pianola

En Ramonet de la Pianola és en Ramon Casas, un nano que currava de cambrer al bar La Pianola de Manlleu. En Mon DJ és en Ramon Casas, un paio que triomfa en el món de la música electrònica. En Ramonet de la Pianola d’abans i en Mon DJ d’ara són la mateixa persona. I, tant abans com ara, toca de peus a terra. La mostra, l’exhibició de la setmana passada a la festa major de Manlleu. Que el dia que va triomfar a casa seva de gran a la plaça hi hagués tots els que ja eren col·legues seus de petit diu molt d’ell i diu molt d’ells. L’amistat també és una mena de cordada per escalar. I en Mon DJ definidament ha fet el cim. Avesat a trepitjar escenaris –havia fet els clàssics pastorets del Centre i els irreverents Pastorcills del Foment–, l’èxit li ha arribat picant pedra. Durant anys es va guanyar la vida venent cuines sense deixar mai de banda l’afició per la música dance. Els seus veïns del carrer de la Passió ho poden acreditar; ja de nano els entretenia fent mescles a qualsevol hora. Això sí, sempre a tot volum. Amb poca afició pels estudis, va ser discjòquei habitual a la Disco de Vic i al Sielu de Manresa, també va fer currículum al Privilege d’Eivissa o a la mítica Pacha La Pineda, però un primer punt d’inflexió li va arribar l’any 2013 amb el tema Sex with my ex, que es va convertir en hit de moda i es va enfilar als primers llocs de les llistes d’èxit de molts països europeus. Aleshores, Jordi Vilarrodà, cap de Cultura d’EL 9 NOU, ja va encarregar un article, signat per Cèlia Forment, sobre qui era i què feia un tal Mon DJ. En Vilarrodà té nas per olorar el talent. Per això no és estrany que anys després, quan el hobby ja era una professió, arribés el remix del Coti x Coti de The Tyets. Elaborat conjuntament amb DJ Capde, va superar els 10 milions de reproduccions i va guanyar un disc d’or, un fet inèdit per a un remix en català dins la música electrònica. Avui Mon DJ, que punxava quan calia en una perruqueria o en una festa d’amics, és una figura. Gran aficionat al Barça, actua com a DJ oficial en esdeveniments del club, té presència mediàtica i és una cara coneguda i reconeguda de l’univers blaugrana. Una estrella amb totes les lletres. Moltes nits fa dos bolos. I tres, fins i tot. El seu caixet creix. Omple places. Els fans s’hi fan fotos. Les fans també. Però la fama no li puja al cap. L’amistat, que sovint va i ve en funió dels interessos com la llum d’un fluorescent avariat que fa pampallugues, la conserva com un valor. Per això, el dia que en Mon DJ es va fusionar de nit amb en Ramonet de la Pianola també es va enfundar la samarreta del Manlleu de futbol i la del Manlleu d’hoquei. Era una manera simbòlica de connectar amb la seva gent. I a la plaça hi havia amics seus –segur que me’n descuido més d’un: disculpes a l’avançada– com en Roger Vila, en Pere Areñas, en Gerard Autet, en Jordi Pujadas, en Ricard Guillaumes o en Gerard Garolera. En Mon DJ té milers de seguidors a l’Insta, el popular Matchday porta el seu segell i com la San Miguel on va triomfa, però es recorda dels veïns del carrer de la Passió, dels clients de la llibreria Pont 25 i dels habituals de La Pianola a qui servia biquinis, llenties estofades i vi amb gasosa –la Chap era boníssima, per cert– amb la mateixa energia que, ara, s’enfila amb un salt a la taula per fer vibrar el personal amb un espectacle de so i pirotècnia XXL. Això és conquerir el cim sortint des de baix de tot. I, en el seu cas, sense fer dreceres.

Té milers de seguidors a l’Insta i on va triomfa, però es recorda dels veïns del carrer de la Passió, dels clients de la llibreria Pont 25 i dels habituals del bar La Pianola

El cim