Del gairebé mig miler de mots que hem fet rodar en aquesta llarga sèrie (gairebé 10 anys) de termes del conflicte, el podi alfabètic l’encapçalen la C amb 54 mots (una campiona previsible: catalanofòbia, colpistes, cúpula) i, alerta, una sorprenent P, amb 38 (pagueta, podemisme, puta)

La meva manera de commemorar celebracions o escaiences és fer números: repassar estadístiques, comptar recurrències, coses així. Una sublimació, en diria qualsevol psicòleg: la cuirassa contra el sentimentalisme li dificulta expressar emocions en públic, i per això ho sublima d’aquesta manera. Molt probable, no dic que no. O sigui que som-hi. Del gairebé mig miler de mots que hem fet rodar en aquesta llarga sèrie (gairebé 10 anys) de termes del conflicte, el podi alfabètic l’encapçalen la C amb 54 mots (una campiona previsible: catalanofòbia, colpistes, cúpula) i, alerta, una sorprenent P, amb 38 (pagueta, podemisme, puta), que ha desbancat lletres d’altra freqüència com ara la E, tercera (33 paraules: emprenyat, espolímetre, esbirro) i la A, amb 32 (adoctrinar, autoodi, apartheid), tantes com una altra de les sorpreses d’aquesta llista, la I, que també ha protagonitzat 32 articles. Tant en el cas de la P com de la I, s’explica gràcies als prefixos: casos com precintar o proclamar, per una banda, o imparcialitat, impunitat o indicador, a l’altra. A la banda baixa hi trobem una guanyadora encara més indiscutible: la Z. Descomptant la Y i la W, lletres de productivitat gairebé nul·la en català, l’absència de cap mot començat amb Z sí que resulta una mica xocant. No gaire més, tampoc, que l’aparició única de la X (xiulada), que la converteix en el fanalet vermell absolut de la classificació. La segueixen la Q, amb 3 (queda, querella, qüestió de confiança), i la J, amb 4 (ja, jocs, judici, jutges). A la N li ha anat de poc, amb només 6 representants. La sorpresa en aquesta franja ha estat la G, lletra de productivitat mitjana que aquí tampoc ha passat de les 4 aparicions (gol, golejar, grau, guerra). Pel que fa a les vocals, ja hem vist que les tres primeres, A, E i I, ocupen llocs molt destacats en el rànquing, mentre que la O i la U, coherentment amb els respectius nivells de productivitat, empaten a 5 aparicions: observadors, odi, ofensiva, oficialitat, oligarquia l’una i ultimàtum, ultra, unitat, unionisme, urna l’altra. Finalment, les que m’han sorprès no tan positivament: la T, amb 12 (tacticisme, tumult, turismofòbia), de la qual n’esperava força més, i una mica també la L, que amb 10 representants (linxament, llista única) ha fet un paper tristoi. Ai, i la curiositat: R i S, dues lletres d’alta productivitat, han quedat a la franja mitjana-alta empatades a 23. Apa, ja m’he esbravat. No patiu que fins d’aquí a 10 anys més no crec que hi torni.

Del gairebé mig miler de mots que hem fet rodar en aquesta llarga sèrie (gairebé 10 anys) de termes del conflicte, el podi alfabètic l’encapçalen la C amb 54 mots (una campiona previsible: catalanofòbia, colpistes, cúpula) i, alerta, una sorprenent P, amb 38 (pagueta, podemisme, puta)

El conflicte en xifres