El Consell per la República
El Consell per la República ha organitzat unes eleccions que tindran lloc a finals d’aquest mes. És probable que molta gent no sàpiga ben bé què és el Consell. També és probable que encara molta més gent se senti allunyada d’aquesta institució. I no només em refereixo a persones no independentistes, sinó també a molts independentistes. Penso que cap d’aquestes dues qüestions són menors i que, per això mateix, hauria de preocupar seriosament els seus promotors.
El Consell per la República neix fruit de la repressió que l’Estat espanyol exerceix contra el moviment independentista. Més de tres mil represaliades en són testimoni. Poc després de l’exili del president Puigdemont, i altres membres del govern i Parlament català, a març de 2018 neix aquesta institució que en el capítol 1 del seu reglament fundacional afirma tenir “per objecte impulsar les activitats de caràcter polític, social, cultural i econòmic destinades a la implantació i materialització d’un estat independent a Catalunya en forma de República”. Els fundadors es van marcar un objectiu claríssim: arribar al milió d’adherits. El mateix president Puigdemont afirmava, en una entrevista al diari danès Der Nordschleswiger publicada el 6 de novembre de 2018, que el Consell per la República s’activaria quan assolís l’objectiu del milió d’adherits. Tres anys després, el Consell no ha assolit el 10% d’aquest objectiu: poc menys de 100.000 persones són les que podran votar i escollir qui formarà part de l’Assemblea de Representants que esdevindrà el Parlament del Consell per la República. Una minsa part del cens català. Amb una participació del 53,54%, en les darreres eleccions a Catalunya hi van participar 2.874.610 catalans i catalanes. Tinc la sensació que seguir per aquest camí no només empetiteix, i molt, el moviment independentista sinó que l’allunya d’aquelles persones que sense ser independentistes no tenen res en contra del moviment independentista.
No només això. Resulta que la pràctica totalitat dels candidats tenen algun tipus de vinculació (més o menys orgànica) amb el mateix partit polític que Puigdemont presideix. Partit que per guanyar eleccions ha explotat, tant com ha sabut, el valor simbòlic que molts independentistes atorguen al president. Malauradament, el president a l’exili ha optat per quelcom impossible: ser el president i candidat d’un partit polític i, alhora, liderar una institució que hauria d’anar molt més enllà d’aquest partit. Són rols del tot incompatibles. De fet, són rols tan incompatibles que pràcticament només aquells i aquelles que se senten propers al seu partit es poden sentir propers al Consell. I és una llàstima, perquè si no fos així molta més gent podria sentir-se’n pròxim i, aquest, podria assolir la legitimitat que requereix.