L'actual pla urbanístic de Vic té prou marge per fer front a l'increment d'habitants previst per als propers anys

Vic i la seva àrea d’influència urbana tenen una dinàmica poblacional pròpia, lleugerament diferenciada de la resta de ciutats del país. En els anys de crisi econòmica i de descens de població general de Catalunya, Vic va mantenir una dinàmica lleugerament a l’alça en creixement de la població, que s’ha mantingut des del cicle econòmic recessiu. En el moment que es redactava el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, l’any 2017, a Vic hi vivien 43.287 persones. Aquesta dinàmica de creixement poblacional ha accelerat desenvolupaments urbans de poca dimensió i en l’ocupació de sòls vacants, i habitatges buits. El ritme de formació de noves llars és superior al creixement demogràfic. La mida de les llars es va reduint. En això, la tendència a Vic i la seva àrea d’influència urbana va en paral·lel a la resta del país. En el futur, les famílies seran de dimensions més reduïdes i hi haurà més ciutadans i ciutadanes vivint sols. Aquesta tendència té impactes en qualsevol política local d’habitatge. L’horitzó temporal del POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) de Vic, aprovat i publicat en data 3 de juliol de 2019, es va ajustar a les projeccions de població, mitjançant valoracions de tipus quantitatiu i qualitatiu, tenint en compte possibles qüestions vinculades a la futura dinàmica territorial de la ciutat de Vic, la seva àrea urbana i molt especialment el rol de centralitat de la ciutat com a capital. Entre les variables quantitatives que es van valorar, es van tenir en compte les següents: -L’efecte de les noves infraestructures: desdoblament de la via de ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà en el seu tram Barcelona-Vic, que hauria d’assolir una velocitat comercial de 30 minuts entre les dues destinacions. La consolidació de l’efecte del desdoblament de la C-25 (Eix Transversal) i la connexió amb Olot a través del túnel de Bracons. -L’efecte de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, que té a Vic la seva seu i ha estat un factor de dinamització per atracció d’estudiants, creació de nous serveis i catalitzador del desenvolupament de noves àrees urbanes. -El clima vinculat al creixement econòmic, que sempre té un efecte sobre la seva dinàmica poblacional i territorial. És evident que Vic i la seva comarca tenen una clara especialització en el sector alimentari, i, d’altra banda, l’economia local és prou diversificada. Vic presenta una taxa d’activitat (79,2%) quasi tres punts per sobre de l’economia osonenca (76,3%). El municipi té una estructura demogràfica on la majoria de població està treballant o buscant feina. El municipi en aquell moment tenia 3.875 llocs de treball més que ocupats per residents. Per tant, atrau treballadors d’altres municipis. La ciutat concentra un elevat nombre d’autònoms en l’activitat agroindustrial. -Dels tres escenaris identificats per la projecció de població per l’horitzó 2030 es va escollir l’escenari de creixement alt, que situava la població en 51.200 habitants. El pla, per assegurar les necessitats en matèria d’habitatge, va preveure una projecció de l’escenari més probable per al 2030 amb un escreix adequat tenint en compte que, per raons diverses i imprevistes al llarg de la vigència del pla, és probable que no tots els àmbits delimitats arribin a desenvolupar-se. Es va estimar que el nombre potencial d’habitatges de nova creació que el sòl urbà de la ciutat consolidada permetia en solars en aquell moment vacants era de l’entorn de 2.200, dels quals es van computar raonablement el 50%, amb això les previsions per al 2030 eren les següents: -Habitatges en solars vacants: 1.100. -Habitatges en àmbits de compleció i transformació: 3.989. -Habitatges en sòls urbanitzables delimitats: 1.923. -Total habitatge horitzó 2030: 7.012. Del total d’habitatges en àrees de desenvolupament urbanístic es van preveure 1.813 habitatges de HPO (habitatges de protecció oficial). A més, el pla va preveure un potencial de nous habitatges per al cas que la projecció fos insuficient i s’ocupessin aquests sòls previstos. Aquest sòl anomenat urbanitzable no delimitat permetrà, quan es desenvolupi, construir 805 habitatges nous dels quals 300 han de ser HPO. El model de ciutat que proposa el pla limita els futurs creixements a completar els teixits existents tant a l’est com a l’oest, projecta els límits, sobretot en el territori més vulnerable, associat a objectius urbans, no només atenent a situacions de risc, sinó al paisatge, al contacte de la ciutat amb la natura i a les conques visuals, que volen preservar les referències de les imatges apropiades col·lectivament per la ciutadania. Es fixava el riu Mèder com a eix d’activitat i connector verd. S’aprofiten els buits per reprojectar l’espai públic buscant lògiques d’implantació per a les dotacions. S’articulen els teixits a través d’avingudes, places i rambles i espais públics. Es fa acupuntura als punts crítics. Es manté el patrimoni industrial de les velles instal·lacions. Es creen noves centralitats. Es defineix una ciutat policèntrica amb pols de centralitat que complementin els existents (Can Bauman, parc de l’estació, Campus de la Salut). Es conserven els teixits històrics i es redueix el consum de sòl, i es fixa com a objectiu situar la salut com a epicentre de la proposta del pla. Actualment, els nous habitatges s’han situat en els sòls de Josep M. Sert, el Nadal, les Perles, la plaça de la Noguera, carrer Mossèn Gudiol i vora el cementiri. S’està construint a la plaça del Mil·lenari, finalitza la urbanització de la carretera de Roda i es tramita el Pla de Millora Urbana de Can Garrofa 2. Per tant, els nous habitatges es construeixen sobre els sòls buits o solars ja urbanitzats. La manca de construcció d’habitatge d’HPO i la pressió dels 6.500 estudiants de la UVic a Vic, que en un nombre important no són residents a la ciutat, pressionen sobre el preu de l’habitatge tant de lloguer com d’obra nova. Res fa pensar que l’evolució del creixement demogràfic a l’horitzó del 2030 necessiti una revisió del planejament. El POUM, tot i la reducció de sòl per créixer que va suposar, té prou marge per acollir l’increment poblacional.

L'actual pla urbanístic de Vic té prou marge per fer front a l'increment d'habitants previst per als propers anys

El creixement poblacional de Vic