El derbi
Diumenge arriba el Manlleu-Vic. Un any després, el gran derbi d’Osona torna a escena. I amb ell torna aquella manera tan particular de viure el futbol que només tenen alguns partits.
Perquè el derbi no comença quan l’àrbitre xiula, sinó molt abans. En les converses de tota la setmana. En el missatge al grup de WhatsApp. En la broma al company de feina. En aquell “ens veiem diumenge” que no necessita més explicacions.
Pessigolles a la panxa quan sents els càntics, les provocacions, quan es desplega una pancarta. Quan veus onejar les bufandes i arriben els crits. I també en aquells records que formen part de la memòria del derbi: des de les esqueles dedicades al rival fins al record del dia que una part de la grada es va enfonsar.
Pot canviar la categoria, els jugadors, els entrenadors i els presidents. Però hi ha coses que queden. Manlleu i Vic tenen una rivalitat que forma part de la història futbolística d’Osona. I diumenge, després d’un any d’absència, tornaran a trobar-se. I quan els equips saltin al camp ja farà estona que el partit haurà començat.
Perquè el derbi es juga a la gespa. Però, sobretot, es viu a la grada.