| 09:30
Opinió

El nen de primer grau va clenxinat amb la ratlla a un costat, i avui li puc descobrir uns ulls blaus que fins ara s’havia amagat a dins d’un serrell massa llarg

El dia de la foto

A la parada de l’autobús, ja descobreixo que m’he oblidat alguna cosa important quan observo als altres nens que van a l’escola del meu fill petit. La nena petita que va a Kindergarten porta una cua rinxolada que algú ha tardat més de vint minuts a fer. Porta conjuntats els colors de la samarreta, amb el jerseiet de llana fina i els leggins, cosa que normalment no passa. Les dues nenes de segon grau també porten una feina important a les seves cabelleres rosses, i adornen la seva roba amb bijuteria de múltiples colors, i una faldilla de tul de color rosa a sobre dels leggins. El nen de primer grau va clenxinat amb la ratlla a un costat, i avui li puc descobrir uns ulls blaus que fins ara s’havia amagat a dins d’un serrell massa llarg. Un altre nen de tercer grau porta camisa blanca… i corbata!

Sí, efectivament, aquest no és el seu vestuari normal. Estic acostumada a veure les nenes amb roba que conté més colors que els de l’arc de Sant Martí, i als nens amb samarretes i pantalons d’esport de llargades diverses, però mai les que corresponen a la seva alçada. I avui, van clenxinats i amb roba de la que podríem anomenar de diumenge! Què passa?

Oh, no! I llavors recordo que en un dels múltiples correus electrònics de la Principal (la directora de l’escola), ens indicava que avui era el dia de la foto. El dia que un fotògraf va a l’escola i tira fotos a tots i cada un dels nens que, amb somriure postís, guarniran tot d’objectes inútils que els pares compraran a preus desorbitats. Per tenir un record del seu pas per l’escola.
I, amb remordiments infinits, saludo amb la mà el meu fill, que em mira a través de la finestra de l’autobús, guarnit amb samarreta del Barça, pantalons d’esport i els cabells embullats. Com cada dia.

www.roser-rovira.com