Ser bona persona no significa assumir religions analfabetitzadores sense una mínima autocrítica

Com que ja fa temps que he deixat d’entendre la vida, els humans i les seves parides, en tinc prou amb contemplar el món amb una barra de pa per anar-la sucant mentre alguns coetanis es dediquen a fotre el ridícul de la forma més maldestra possible. De petit vaig tenir sort d’anar a escoles catòliques de Ripoll, on a més de ser les més properes a casa van perseverar a donar-me una educació que no sé si vaig ser prou hàbil per assimilar. Quan anys enrere es discutia sobre si calia que ensenyessin o no religió a Primària, no podia evitar recordar que als Salesians aquestes classes consistien a ensenyar-nos el cristianisme, però també l’islamisme, el budisme i fins i tot les divinitats egípcies, gregues i romanes. Tenint en compte que quan els polítics discuteixen sobre religió en realitat ho fan de catequesi, crec que tinc sort del Ripoll de finals dels setanta i principis dels vuitanta, d’una escola bastant més progressista i catalanista del que ho eren les públiques, i que el meu entorn m’inoculés un esperit crític i a estones cínic que m’han permès sobreviure com a mínim fins a 2025. L’afortunada barreja d’identitats i a vegades també de cultures ha fet que a més d’haver conegut lectivament les religions, últimament també les convivim. Poc temps després de la mort del dictador, vam agafar la nostra religió, la vam rebregar, ens la vam passar pel cul, i vam considerar que qualsevol dels seus representants era sospitós de ser també pederasta en potència, perquè efectivament dins d’aquest col·lectiu hi havia individus que aprofitaven la seva proximitat amb els menors per abusar del poder que li atorgava l’alçacolls, la sotana o simplement la posició social. I a Ripoll, per desgràcia, en vam conèixer algun individu que va frenar a destemps superant tots els límits de la bragueta. Tot i que percentualment pugui considerar-se anecdòtic. Vaig deixar de votar la CUP el dia que va abandonar l’actitud punk que s’hauria d’exigir a un partit antisistema. Donar suport a religions com a mínim tan nocives com la que ja havíem derrotat en el passat és d’una frivolitat inacceptable. La pantalla de la submissió a ideologies ràncies i sotmeses a masclismes intolerables, a creences supranaturals, i a imposicions absurdes que atempten contra la teòrica superioritat que –erròniament– ens han volgut fer creure que tenim els humans sobre la resta d’animals hauria d’estar superadíssima. Ser bona persona no significa escoltar en bucle la vomitiva cançó nadalenca de Mariah Carey durant tot l’any, ni canviar el català pel castellà per por de semblar maleducat, ni assumir religions analfabetitzadores sense una mínima autocrítica. Ser bona persona hauria d’excloure donar cobertura a creences que pel simple fet de caricaturitzar les seves divinitats pensen que tenen la llibertat d’assassinar 12 persones i ferir-ne 11 més (atemptats a la redacció de Charlie Hebdo el gener de 2015). Però és clar, si hem deconstruït el món a imatge i semblança de la cuina, i volem fer creure que la llibertat dels altres comença on acaba la de déu, potser sí que estem donant peu a ideologies molt més perilloses dels que tots plegats voldríem. Fem-nos-ho mirar, o porteu-me un centenar de barres de pa. I una mica de picant per treure el regust de merda.

Ser bona persona no significa assumir religions analfabetitzadores sense una mínima autocrítica

El dia que vaig deixar de votar la CUP