| 10:40
Opinió

Quan érem adolescents a la majoria d’amics els agradaven els cotxes. Jo m’avorria a matar quan parlaven dels centenars de vàlvules d’un model, dels litres de benzina que gastava cada tants quilòmetres, o de la velocitat màxima a la qual arribava en només deu segons

El fantàstic món dels rarets

M’agrada ser raret. No vull dir raret d’anar pel carrer parlant en veu alta i fent coreografies, perquè això, de fet, s’ha convertit en el més normal del món. Raret, com a antònim de gregari. I si pot ser fins i tot raret dins del grup de rarets, molt millor encara. Quan érem adolescents a la majoria d’amics els agradaven els cotxes. Jo m’avorria a matar quan parlaven dels centenars de vàlvules d’un model, dels litres de benzina que gastava cada tants quilòmetres, o de…

Contingut exclusiu per a subscriptors

Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't