El femer de les xarxes fa surar la merda que més put i ens surt per les orelles

N’havíem dit sempre sincro. I ara en diem natació artística. I un noi de Rubí i una noia de Sabadell són campions d’Europa. Ell: Dennis González. Ella: Emma Garcia. Plegats, or en duet mixt. I en Dennis, també or en solitari. Ell no podrà ser als Jocs Olímpics de París perquè fins fa dos anys no es va aprovar que els nois poguessin competir a la màxima competició internacional i ja hi ha un equip específic que treballa i entrena per anar-hi. La seva fita: els jocs de Los Angeles, el 2028, d’aquí a una mica més de quatre anys. Després de l’or: les imatges de l’èxit esportiu penjades a TikTok. I el bar de borratxos desbocat. Reacció homòfoba. Patètica. Un exemple dels comentaris: “A veure com treuen l’oli de la piscina, la depuradora tindrà molta feina”. Vomitiu. En Dennis ho ha denunciat, també amb un vídeo a TikTok. I és contundent: “Veig comentaris i no sé si estem al segle XXI o al segle X abans de Crist”. I encara hi afegeix: “A mi m’és igual però a un noi que comenci a fer natació artística segur que l’afecten”. El femer de les xarxes. La merda que més put i ens surt per les orelles. La merda que sura per les pantalles que ens atrapen i que condicionen. I aquí, el perill. I aquí, la necessitat de recuperar un programa excel·lent: Atrapats per la pantalla. Es va emetre dimarts a la nit. A TV3. Al Nits sense ficció. Un especial presentat per Agnès Marquès i Josep Palau. Una nit temàtica que explica el perill de viure permanentment connectats a les noves tecnologies, el risc del seu mal ús i de la sobreexposició. Un espai divulgatiu que és un cop de puny als morros i una hòstia a la galta amb la mà plana. Amb un experiment sociològic extraordinari: 10 joves, d’entre 12 i 18 anys, absolutament desconnectats durant una setmana. I un resultat clar: milloren les seves relacions afectives, personals i familiars, i recuperen el desig per fer mil coses que havien oblidat. UN RETROCÉS COGNITIU Els experts aporten dades científiques demolidores. La més potent: mai a la història de la humanitat no hi havia hagut un retrocés de les capacitats cognitives de la població com ara. La tele com a font de coneixement, com a eina poderosa per prendre consciència del risc en què vivim. He crescut a prop d’un femer. Però de pagès. Un femer que també put, sí. Però put de vida. Perquè és la pila de merda que acaba abonant els camps. La merda meravellosa que dona vida i progrés, no retrocés. El femer que, malauradament, està més en perill i, en canvi, vull i enyoro. El femer que, després de veure l’especial de TV3, tots hauríem d’enyorar.