Hi ha estudis que diuen que els alumnes que se situen al davant són els que aconsegueixen millors notes. I no és que els més intel·ligents s’asseguin al davant, sinó que seure en les primeres files fa que el rendiment sigui millor

Aquesta setmana alguns universitaris també hem tornat a les aules. Un any més, no he tardat a veure a les classes el que anomenaré “el fenomen de les dues primeres files”, ja que a cada classe els alumnes deixen, en la majoria dels casos, entre una i dues files de pupitres buides de distància entre ells i els professors. És curiós. Sembla que les dues files del davant s’han convertit en una mena de tabú per als alumnes. Fins i tot el professor té l’oportunitat, en molts casos, de deixar les seves coses a sobre aquestes taules i cadires buides. Així i tot, té mèrit que hi hagi estudiants que tinguin el valor d’asseure’s a la tercera (primera) fila. Molt pocs s’atreveixen a trencar aquest marge, i si ho fan, en la majoria dels casos, seuen sols. Potser és per por d’estar massa exposats, o a estar massa a prop del professor. També pot ser que sigui el resultat de la digitalització constant en què tots estem immersos, i que cada cop ens acostuma més a mirar-nos les coses des de la distància i no de forma tan personal. Si més no, la imatge de les classes, en alguns casos, és surrealista. Potser és senzillament per falta d’interès de què s’explica que no s’asseuen més endavant. Hi ha estudis, però, que fan evident que els alumnes que se situen al davant i al centre de l’aula són els que aconsegueixen millors resultats. I no és que els més intel·ligents o els empollons s’asseguin al davant, sinó que seure en les primeres files fa que treguin millors notes: menys distraccions, més interacció amb el docent i millor rendiment. Alguns professors són proactius i abans de començar la classe intenten fer avançar als alumnes, tot i que no aconsegueixen omplir mai la primera fila. Malauradament, però, després d’haver-ho repetit durant cinc classes seguides, molts abandonen. A partir d’aquí, per ells comença el repte de fer classe havent de parlar més fort i/o superant un laberint de taules obstacle per mirar d’acostar-se als alumnes i no sentir-se’n tan allunyats. Alguns han trobat la solució fent la classe des del passadís lateral, de manera que estan més a prop dels alumnes, però aleshores han d’estar constantment caminant amunt i avall per arribar a la pissarra i tornar a prop dels estudiants. D’altra banda, fer classe avui en dia suposa altres reptes per als professors: les noves tecnologies fan que hagin de fer classe sense pràcticament contacte visual amb els estudiants. En molts casos, les seves cares il·luminades queden amagades darrere de les pantalles dels seus portàtils fent qui sap què, i el paisatge que veuen els mestres des de davant de l’aula acaba sent el de desenes de tapes d’ordinadors obertes. La immersió dels alumnes als seus aparells és tal que costa fins i tot que aixequin el cap per seguir les presentacions dels mateixos companys ni que sigui per donar-los suport. Precisament, parlant de noves tecnologies, és sorprenent com, en les primeres classes, la gran majoria de professors adverteixen, per descomptat, de la prohibició d’utilitzar el ChatGPT i les intel·ligències artificials. Malgrat l’advertiment, molts alumnes utilitzen aquestes eines per superar les assignatures. Tenint en compte que la gent és allà presumptament per estudiar el que se suposa que es vol dedicar, no deixa de ser sorprenent que hi hagi estudiants que confiïn en aquests recursos tan poc útils per al seu aprenentatge. Així doncs, ara, detectar el que s’ha fet a través del pensament humà o del d’una màquina s’ha convertit en una tasca més per als professors. Una tasca que no hi hauria de ser si els alumnes fossin responsables i coherents amb la seva formació. Fer classe en aquestes condicions no ha de ser gens fàcil. Sort que molts professors ho porten a la sang i són capaços de tirar endavant les lliçons malgrat estar sols davant la classe, i tenir la sensació que ningú, o gairebé ningú, els escolta. Per sort, sempre hi ha alumnes que sí que escolten i que donen sentit a la feina feta pels professors. Esperem que aquest nou curs serveixi també per anar aprenent a combinar les noves tecnologies amb l’educació, i des d’aquí desitjar molts ànims als docents i també a tots els alumnes.

Hi ha estudis que diuen que els alumnes que se situen al davant són els que aconsegueixen millors notes. I no és que els més intel·ligents s’asseguin al davant, sinó que seure en les primeres files fa que el rendiment sigui millor

El fenomen de les dues primeres files