Opinió | El final d’una era
Arribes al teatre com si fessis marxa atlètica, enganxosa, frisant per no fer tard a aquestes sessions de l’hora de berenar que ens ha deixat la pandèmia, i en els segons que et queden abans del fosc a negre veus que el senyor de la fila del davant dedica aquesta estona de calma i respiració a mirar com es mou la borsa. Inversiones.com o alguna cosa així. Aquests contrastos em semblen una meravella del segle XXI: a l’escenari, un art col·lectiu, intel·lectual i espiritual, que…
Contingut exclusiu per a subscriptors
Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't