El forat del 9 | Els Pastorets sí que són una estructura d’estat
En un temps marcat per la dessacralització de les festes, el consumisme malaltís i la manca de compromís, el que passa amb els Pastorets és digne d’estudi. Lluny de perdre gas, la tradició arrela més i més cada any i les representacions no paren de créixer. Ho hem vist aquests dies a EL 9 TV, on han passat unes quantes vegades el reportatge sobre L’encís dels Pastorets de Roda de Ter i també un divulgatiu titulat Pastorets del dret i del revés. I ho hem vist també als teatres i fins i tot als carrers.
A Sant Vicenç de Torelló, per exemple, un municipi que amb prou feines supera els 2.000 habitants, s’hi han fet tres obres de Pastorets diferents! (sense comptar els de l’escola Lloriana). Se n’han pogut veure a Borgonyà, on per Reis encara estan en cartell, uns d’outdoor a Sant Vicenç i fins i tot s’ha recuperat la tradició a Vila-seca, on van arrasar amb una proposta on els protagonistes eren capgrossos. I a la resta de poblacions els Pastorets també han triomfat.
A Torelló omplien cada dia (dissabte van aprofitar la funció per felicitar amb pastís i tot l’actor –i presentador d’EL 9 TV– Guillem Rico), a Sant Quirze de Besora porten 125 anys fidels a la versió de Pitarra, a Manlleu han tornat amb molt d’èxit al Centru… Un festival. Els Pastorets, a part d’un planter inesgotable de grans actors, són una autèntica estructura d’estat. I que en dies de reclusió i àpats familiars hi hagi qui s’aixequi de taula abans de les neules i els torrons per anar a preparar una funció… No hi ha paraules. Només gràcies. Moltes gràcies. No hi ha cap altre país del món amb un patrimoni com aquest. Llarga vida!