El futbol i la TV
L’absència d’espectadors al futbol amateur és un problema. Es dona per liquidat el temps que el públic omplia les graderies dels camps de categories no professionals. Un argument causal és el futbol per televisió, sobretot les tardes dels dissabtes i els diumenges, però el problema no és aquest. Els equips no atrauen el simple aficionat. Tenim el cas de jugadors, tècnics i directius que després de jugar, entrenar o dirigir el club de casa en deixar de fer-ho desapareixen, no tornen ni com a espectadors. No passa sempre ni en tots els clubs passa massa. Alguns fins i tot deixen de ser-ne socis. En sentit contrari, el que no davalla són les xifres de practicants de futbol a Osona.
Un exemple: la Fundació UE Vic neix la temporada 2015-2016 amb 115 esportistes; avui superen les 700 fitxes, segons dades de la mateixa entitat. Altres clubs treballen amb xifres més modestes, però en total el jovent tria el futbol, l’esport rei a Osona pel que fa a la pràctica. Aquí hi tenim l’altra problema: els jugadors i els pares fan gran el futbol base, però quan el fill/filla ho deixa s’obliden del club que els ha acollit els darrers anys. No, la causa no és només el futbol televisat.
De fet, fora de fàcil solució seguint l’exemple del futbol anglès, que impedeix retransmissions de futbol professional unes hores al cap de setmana per no perjudicar l’atenció en l’altre futbol. Perquè ells, els anglesos, encara van a tots els camps.