Quan s’afronten canvis d’etapa, a la cuina com a la vida, cal ser trencador, inconformista i ambiciós, sortir del confort d’allò que sempre ha estat i cercar allò que és possible, per utòpic que sembli

Qui els havia de dir a aquella colla d’il·luminats que l’any 1998 es van inventar Osona Cuina que 23 anys més tard el col·lectiu seguiria donant guerra. Doncs sí, nedant contra corrent de la maleïda pandèmia, el grup acaba de demostrar que continua més viu i dinàmic que mai. Ho ha fet, una vegada més, de la millor manera que es pot fer, injectant sàvia nova a l’arbre comú. Perquè en el trajecte d’una associació, per afrontar els inevitables i naturals canvis de cicle, no hi ha argument més convincent que la renovació. El passat, la història, hi són per ser recordats i ajuden a fer pòsit i a dotar el projecte de credibilitat, però allò que esperona a tirar endavant i té potencial de futur és la capacitat de renovar-se, situant aquells amb qui s’ha compartit camí en el lloc just que mereixen i obrint de bat a bat la porta d’aquesta casa comuna que és el col·lectiu. En aquests 23 anys, 26 restaurants, si mal no m’erro, han format part d’Osona Cuina. 14 ja no hi són, és llei de vida. En el quadre d’honor de la història del grup, conformat durant aquestes dues llargues dècades, hi brillen una diversitat de noms que enlluernen. Hi ha els que han anat abaixant la persiana o han canviat de mans, com Aloha, Hostal de la Glòria, Jordi Parramon, Lluçanès o Torres Petit. Alguns que van decidir donar-se’n de baixa més d’hora com la Ferreria, 4 Carreteres, Rectoria d’Orís o Torre Simon; finalment, hi ha un grup d’històrics que han fet un pas al costat més recentment, com el Boccati, Ca l’Ignasi, Ca la Manyana, L’Estanyol, Jubany o Les Magnòlies. 12 són els que hi ha ara. A l’Arka, Bareku, Cal Jutge, Ca la Cinta, Ca l’U, El Gravat, Fonda Sala i Tresona XXI, s’hi han afegit les quatre darreres flamants incorporacions, d’estils diferents i complementaris. La Cerve i El Drau, al mig de Viladrau; l’Horta, a Tavertet; i la del Divicnus i el Devici Bar de Vins, tots dos a Vic. Un planter que fa un goig que enamora. Carregats d’idees renovadores, projectes engrescadors i d’il·lusió a gavadals. Ara toca arremangar-se i mirar endavant tocant de peus a terra. Trepitjant la terra que dona sentit a la cuina. Sense perdre cap dels actius que formen part substancial del col·lectiu, com ho són la tòfona o el porc, pensar potser en productes que estan en clara ascendència, com ho són tots aquells que venen de l’horta i del camp. Però, sobretot, ser capaços de generar aliances i complicitats amb la nova generació de pagesos i artesans d’Osona, perquè sense pagesia no hi ha cuina amb valors que se sostingui. Això és bàsic. Quan s’afronten canvis d’etapa, a la cuina com a la vida, cal ser trencador, inconformista i ambiciós, sortir del confort d’allò que sempre ha estat i cercar allò que és possible, per utòpic que sembli. Correspon als cuiners ser capdavanters en posar a l’aparador l’excel·lència de la terra. I a Osona, de productes per cuinar i promocionar, n’hi ha i de bons. Cal fer extensiva aquesta reflexió al món dels vins, que també en aquest camp les coses han canviat i molt. Per últim, un desig. Sé que a la cuina professional és difícil, que al capdavant dels fogons dels restaurants hi ha més homes que dones, però encara que aquestes siguin minoria, és responsabilitat de tots lluitar per la igualtat. També a la cuina.

Quan s’afronten canvis d’etapa, a la cuina com a la vida, cal ser trencador, inconformista i ambiciós, sortir del confort d’allò que sempre ha estat i cercar allò que és possible, per utòpic que sembli

El futur d’Osona Cuina