A la gala del Premi Osonenc de l'Any el que més vam fer va ser dir gràcies i aplaudir. Són dues formes de mostrar gratitud i admiració. Aquestes dues paraules, venint d'on venim -crisi, pandèmia, guerra...- tenen molt valor. Són reconfortants

Els discursos de cloenda haurien de portar un prospecte d’instruccions. Si en portessin, com aquells fulls redoblats que hi ha dins les caixes de les pastilles pel colesterol o dels sobres efervescents per la cremor d’estómac, segur que dirien que les gràcies, i les felicitacions, s’han de deixar pel final. És lògic: és com pagar el compte. Es fa quan t’aixeques de taula. Però, com que als periodistes sovint ens agrada dur la contrària, a la cloenda de la gala del Premi Osonenc de l’Any,…