A l'aparador de Can Bofill, al carrer Estret de Vic, m'hi passava estones, esperava pacient que la porta s'obrís, llavors m'arribava la flaire de Floïd i de l'acer

Hi anava sovint, al carrer Estret; era un marrec de calça curta, d’aquells que mai no tenen fred. Qualsevol excusa era bona; jo era el nen dels encàrrecs de la botiga de casa: la Drogueria, Perfumeria i Fotografia Ylla del carrer de les Neus; i…