El gelocatil
Maria Font Ferrer era una senyora de Manlleu que, amb gairebé 90 anys, continuava preparant-se un Martini blanc amb copa i una oliva -el Martini amb una oliva sempre s’ha de prendre amb copa- perquè deia que, assaborint-lo, durant una estona veia la vida de color de rosa. L’anècdota porta el copyright de la seva filla, Maria Dolors Molas Font, doctora en Filosofia i Lletres, professora d’Història Antiga a la Universitat de Barcelona durant més de 40 anys i una de les dones inspiradores distingides divendres per EL 9 NOU juntament amb la catedràtica de Traducció de la UVic-UCC Pilar Godayol i la psicòloga, sexòloga i terapeuta de parella Elena Crespi en una gala celebrada a la sala ETC de Vic. “La mare ens va transmetre un sentit lúdic de l’existència; hem de tenir una mirada alegre sobre la vida”, va defensar Molas.
El missatge de Molas, filla d’una família de paletes que alçaven parets tot i que ella més aviat s’ha dedicat a enderrocar murs, val la pena tenir-lo present a les portes del 8M, un dia que sempre serveix per fer una mirada retrospectiva i introspectiva. És evident que el feminisme ha fet avenços, però alhora queda camí per recórrer. Per això Molas, pionera en la la incorporació de la perspectiva de gènere en diverses disciplines acadèmiques, reivindica l’empoderament de les dones en un sistema encara d’hegemonia masculina. A banda del procés transformador que és el feminisme per si mateix demana també una nova masculinitat més sensible, que s’impliqui en les cures i que vegi les dones com les seves companyes de vida i no com a objecte de domini i possessió.
Per aconseguir-ho, l’educació és una palanca de canvi. I cal treballar-ho des de la base. Cadascú és únic i irrepetible. Això passa per trencar estereotips que condicionen, per exemple, l’acceptació del propi cos. “Aquesta és una altra forma d’esclavitud”, adverteix Molas, perquè “les nenes, les noies i les dones, totes, han de poder-se mirar al mirall i veure que aquell cos és únic i irrepetible perquè totes som úniques i irrepetibles; les arrugues en realitat són l’èxit de la teva vida”. I la vida cal viure-la a consciència. Cada dia. Perquè encara que sovint es digui que la vida sempre continua moltes vegades, com defensa el poeta i escriptor Karmelo Iribarren, només passen els dies. I no és el mateix viure cada dia que veure passar dies. Un fòrmula per viure és posar-hi una unça d’humor a tot i potser fer com la senyora Maria Font amb el Martini. L’efecte no el produïa el Martini, sinó el sol fet d’explicar-ho. L’humor sempre és millor que un gelocatil. I, a més, es contagia.