La política ha de ser bona gestió i servei als ciutadans, no proclames, com fa un govern que s’aguanta gràcies al suport d’ERC

Començo amb una anècdota il·lustrativa. L’advocat lleidatà, ja difunt, Joaquim Arana, diputat al Congrés a la I legislatura pel Pacte Democràtic de Catalunya, m’explicà al Parador de Sau, durant la fase de redacció de l’Estatut, la següent anècdota: en una conferència a la Vall d’Aran l’any 1977 va observar que a la darrera fila hi seia un tipus sol, de cara ferrenya, que anava anotant el que ell deia. S’adonà també que a vegades dubtava abans d’escriure, com si no ho hagués entès bé. Arana, murri, quan acabà el parlament, se li dirigí: “Si al policia assegut a l’última fila no li han quedat clars alguns punts, els hi repetiré, si vol, perquè els pugui anotar bé.” L’home, enrabiat, tocà el dos immediatament amb llibreta i bolígraf, “i potser pistola”. Eren temps de la transició, amb la Constitució a punt d’aprovació, però amb els demòcrates espiats i fitxats per la Guàrdia Civil fins i tot quan enganxàvem cartells.

D’espietes n’hi ha hagut sempre a Espanya i de confidents infiltrats, també, que no sempre ho semblen. I ara mateix a Catalunya, com ho demostren les notícies que han anat sortint a la premsa. Si s’havien infiltrat dins d’ETA, on se la jugaven perquè eren terroristes, imaginem-nos els policies tranquil·lament camuflats dins d’associacions i partits polítics pacífics i democràtics. Sense oblidar l’espionatge de l’anomenada “policia patriòtica”, tipus Villarejo, al servei del PP, no de l’Estado, i pagats amb diners… de tothom. No va estranyar el suport del PP als espietes. Per sort, alguns infiltrats són incompetents, com aquell de la Vall d’Aran o com les dues agents recentment descobertes a les reunions de mestres, i tants d’altres. Tanmateix, ens hem de preguntar: com és possible que en plena democràcia una policia democràtica espiï uns sindicats democràtics? Què falla? I què més falla?

Més preguntes: com és que no van ser espiats UGT i CCOO? Perquè són del règim? Perquè van de bracet amb el PSOE/PSC i Comuns? Perquè avalen descaradament el tripartit de facto de les esquerres format per PSC/PSOE+ERC+Comuns? On s’és vist que un govern posi policies a les escoles? Policies en comptes de mestres! Policies a espiar els mestres? I per què ERC només reclama el cessament del major Trapero i no la destitució de les conselleres Parlon i Niubó? Unes conselleres que han anat demostrant incompetència i que, com es veu, destaquen més per crear problemes que per aportar solucions. Que Trapero surti a mal justificar l’espionatge a gent pacífica i infiltracions a moviments democràtics basant-se en una esbiaixada interpretació d’un decret de 2023 no exonera les conselleres, al contrari, perquè és el govern qui decideix! O qui hauria de decidir! El dret de reunió i el dret de vaga i el dret de manifestació són drets fonamentals en una democràcia! I han de ser respectats pels governants. Unes conselleres que estan desacreditant uns Mossos que van ser elogiats per tot el món quan van resoldre en dos dies els atemptats islamistes de l’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils.

I ara afegim-hi el que vulguem en altres àmbits del país. Parlem de la seguretat al carrer, on, aquí sí, haurien de moure’s els Mossos, perquè cada dia arriben alarmants notícies d’homicidis i baralles amb armes? Parlem dels robatoris a cases, comerços, indústries, granges? Parlem del narcotràfic? Parlem de les ocupacions? Parlem de les màfies del narcotràfic i de les ocupacions? Parlem de les justes reclamacions de metges i de tot el personal sanitari? Parlem del vergonyós desastre de Rodalies que afecta milers de persones que necessiten diàriament aquest servei? Un servei que, si funciona, ho fa amb retards i lentament. Parlem dels pagesos i ramaders, cada dia més abandonats, mentre el president Illa promociona l’oli de Jaén? Parlem dels Agents Rurals? Parlem de l’infrafinançament de Catalunya? Ni “singular”, ni nada de eso, oi? Parlem de la inhibició del govern en l’afer de les pintures de Sixena que van ser salvades pel MNAC? De la seva tímida i tardana reacció? Parlem de l’escassa defensa de la llengua amb expressions per part d’Illa com Lérida o el Bajo Llobregat? Parlem de l’incompliment del Pacte Nacional per la Llengua, “gairebé inexistent”? Parlem de la incapacitat del govern sucursalista per reclamar a la seva central del PSOE que acabi amb el dèficit d’inversions en infraestructures, que ja ha arribat a 49.543 milions d’euros, segons el nou estudi de Foment del Treball? Parlem d’aquest dèficit valorat com a “alarmant, profundament indignant i absolutament intolerable”? Parlem de la pesta porcina?

I la llista la podríem anar allargant, llista de mala gestió, ben perjudicial contra tots els ciutadans, sí, contra tothom, també contra els votants del PSC/PSOE i els del PP, Vox, Comuns… La política ha de ser bona gestió i servei als ciutadans, no proclames, com fa un govern que s’aguanta gràcies al suport d’ERC. Com va escriure Víctor Alexandre, els del govern d’Illa ajudats per ERC i els Comuns “se senten protegits per Madrid, defensen els interessos de Madrid i executen a Catalunya les ordres que els dona Madrid”. Fins quan? Catalunya avui no té un govern de tothom, sinó un govern que patina, com dirien a França.