El sector porcí més que d'on ve ha de saber on va. Si el viatge només consisteix en importar soja per produir pinso, engreixar porcs, sacrificar-los i exportar-ne la carn a on sigui del món el risc d'accident és molt elevat. I els accidents, a vegades, acaben en sinistre total

El sector porcí, i tota la indústria que hi està associada, té un pes important a Osona. Durant els últims anys els porcaters han guanyat duros a cabassats. En part, pel context. La pesta a la Xina, que va obligar a sacrificar-hi milers de porcs, en el seu moment va disparar les exportacions. No obstant això, a mesura que la situació s'ha normalitzat i el país asiàtic ha pogut recuperar la producció les exportacions s'han reduït. Corea, el Japó, les Filipines i també Itàlia van compensar en part la dràstica reducció de carn que viatjava a la Xina. Deu ser allò que quan es tanca una porta s'obre una finestra. Ara bé, aquesta dada il·lustra almenys dues veritats. La primera, que el mercat és cíclic i que sovint està condicionat per factors aliens a l'economia. Itàlia n'és un exemple. Com que hi va aterrar la pesta, la producció de porcí es va reduir. Conseqüència: l'exportació de porc al país transalpí va créixer. Ara bé, com passava amb la Xina i salvant les diferents dimensions dels dos mercats, va ser un fet conjuntural. I cal tenir sempre present que cap país és immune a la pesta. Que ara a Osona i a Catalunya no n'hi hagi malauradament no vol dir que un dia no n'hi pugui tornar a haver perquè d'haver-n'hi, ja n'hi va haver. Cal tenir memòria. Per això, fa falta extremar les mesures de bioseguretat. No es pot abaixar la guàrdia. I la segona veritat: el sector, per fer front als nous reptes, ha d'evolucionar amb seriositat. El futur és dels professionals; no dels pirates. Notícies com les de Càrniques Ausa de Montesquiu, una empresa que es troba en una situació límit després que la comprés un empresari aragonès sembla un vodevil. És un cas extrem, però fixar-se en els extrems ajuda a tenir una perspectiva de conjunt. I el cert és que, tot i que hi ha experiències que van en la bona direcció, el sector necessita evolucionar per afegir valor a la seva cadena de producció. L'esquema de funcionament de les últimes dècades l'ha convertit en un negoci lucratiu, però amb massa externalitats. Si vol tenir futur, en un context en què la societat cada vegada és més exigent amb el respecte a les formes de produir, totes les externalitats -ambientals, laborals, sanitàries...- s'han d'embridar. Més que d'on es ve és important saber on es va. I tenir el GPS a mà perquè, si no, serà com donar voltes a un circuit. Es pot córrer, es pot facturar, es pot guanyar pasta, però no condueix enlloc. I si el viatge només consisteix en importar soja per produir pinso, engreixar porcs, sacrificar-los i exportar-ne la carn a on sigui del món el risc d'accident és molt elevat. I els accidents, a vegades, acaben en sinistre total.

El sector porcí més que d'on ve ha de saber on va. Si el viatge només consisteix en importar soja per produir pinso, engreixar porcs, sacrificar-los i exportar-ne la carn a on sigui del món el risc d'accident és molt elevat. I els accidents, a vegades, acaben en sinistre total

El GPS