Roser és un nom fàcil de dir a la Plana de Vic, però no a Massachussetts

He començat una feina nova. A la primera reunió de l’equip, els meus companys em van demanar com es pronunciava el meu nom. Roser. Sembla senzill, oi, per algú que viu a la Plana? Doncs aquí a Massachusetts, és impossible! Guzé, Uouzé, Uous... he de dir que van intentar pronunciar el meu nom amb gran dedicació. Jo els vaig dir que molt bé, que tots el pronunciaven bé, i vam començar la reunió. A la setmana següent, altra volta! Per què... com es pronuncia el meu nom? Jo tenia ganes de dir-los que m’era ben bé igual, com em diguessin. Em podien dir nap o pastanaga, si volien, però que hi havia coses més importants a l’ordre del dia, com per estar jugant amb uns sons vocals als quals ells no hi estaven avesats, i que mai sabrien pronunciar correctament! Però vaig fer un gran somriure americà, i, amb una paciència que no sabia que tenia, vaig seguir-los el corrent durant una estona. Sí, sí, molt bé, Ous és tal com em dic! Vaig acabar concedint-los, sense esborrar un somriure de la cara, però quedant horroritzada al comprovar que el meu nom, que també és la planta d’on brollen les roses, s’havia acabat convertint en, mai més ben dit, un joc d’ous! I cinc minuts més tard de l’hora prevista, vam començar la reunió! D’aleshores ençà, la pronunciació del meu nom no ha millorat. Evidentment. Però jo somric i em deixo dir Ous, Guzé o qualsevulla de les variants que s’empesquen quan intenten pronunciar una meravella que els surt una pífia. Sort que només ens diem pel nom, que si els he de fer pronunciar bé el nom i els cognoms, es poden entortolligar per la resta de la seva vida!

Roser és un nom fàcil de dir a la Plana de Vic, però no a Massachussetts

El meu nom