M'agrada que El 9 NOU parli ara dels socis números 1 dels clubs d'Osona i el Ripollès

Divendres passat, a EL 9 NOU hi sortia un reportatge sobre el soci número 1 de l’Atlètic Balenyà. I, oh “casualitat” resulta que era el Carles Capdevila, el meu pare. No, no patiu, no us parlaré d’ell, entre d’altres coses perquè no seria gens objectiu.

El meu pare és només l’excusa per parlar-vos de molta gent com ell que desinteressadament dediquen molts anys de les seves vides a fer possible que en pobles petits i grans hi hagi clubs de molt diversos esports. I em centro en els esports, però es podria fer extensible a moltes altres activitats del món cultural, de l’esbarjo…

Què faríem sense aquests “bojos” que dediquen hores i hores a fer prosperar el teixit esportiu a casa nostra? No hi ha poble, per petit que sigui, que no tingui el seu club de futbol, de bàsquet, d’handbol, d’hoquei patins… A vegades són com petits miracles difícils d’explicar. Miracles que només es poden explicar precisament per això, per aquests bojos, ja sense cometes, que en ocasions han de posar per davant fins i tot la seva feina en el club a la seva feina professional o a la seva família. Són herois.

Aquest és el petit homenatge que els volia fer. I m’agrada que El 9 NOU parli ara dels socis números 1 dels clubs d’Osona i el Ripollès. Perquè, normalment, aquests socis número 1 són també els que han treballat molts anys. N’hi ha que arriben a ser presidents, d’altres només directius i d’altres només col·laboradors, però dubto que hi hagi cap soci número 1 que no hagi estat mai implicat en el club i s’hagi dedicat només a anar a veure els partits còmodament assegut en alguna graderia.