El mural contra la repressió de la passera del Sucre, tapat per ordre de la Junta Electoral. El mateix organisme que no va tenir cap mania de permetre un himne feixista en un anunci de campanya

Divendres 7. Les audiències d’El teorema del mico, la sèrie de docuficció produïda per La Kaseta que s’estrenava amb un episodi dedicat a Vic, han estat molt bones. Aquí hi té mèrit la imaginació dels seus creadors, Gil Pratsobrerroca i Xumari Roca, la visió de la productora osonenca per donar ales a un projecte agosarat i l’aposta valenta de TV3 pel nou format. No puc confirmar que sigui cert, però em diuen al cap d’un parell de dies que va haver-hi alguna trucada a l’Ajuntament queixant-se de com podien permetre que es volgués fer una orgia a la plaça Major, ni que fos per promocionar la ciutat. Si non è vero... En un moment en què estem disposats a creure’ns qualsevol cosa que es penja en un grup de WhatsApp, des de notícies falses fins a magufades diverses, tot és possible. D’això va la sèrie, i vol dir que ha fet diana. En tot cas, em ve al cap que la gent del Cafè Vic, el moviment contracultural de la ciutat dels anys 70 i 80, ja va tenir idees trencadores, tot i que ells no disposaven de recursos audiovisuals per portar-les a una pantalla. Llegiu el llibre del malaguanyat Toni Coromina que ho explica. L’etiqueta de ciutat levítica i encarcarada de Vic fa temps que és més un tòpic literari que una realitat. Dissabte, 8. A l’Ex Abrupto de Moià el visitant rep tants estímuls visuals, sonors i conceptuals que necessita tot un dia per processar-los. Però a banda de les creacions, hi ha un altre element poc habitual: al costat del full de sala on s’explica cada proposta, hi ha un altre full que l’explica en el que s’anomena lectura fàcil. I no només és útil per a determinats col·lectius amb el que es diu diversitat funcional. Ho és per a tothom: el llenguatge amb què s’expressa l’art contemporani és a vegades tan críptic que, ves per on, la idea més revolucionària és decodificar-lo i fer que tothom el pugui entendre. Dilluns, 10. El mural contra la repressió de la passera del Sucre, tapat per ordre de la Junta Electoral. El mateix organisme que no va tenir cap mania de permetre un himne feixista en un anunci de campanya.

El mural contra la repressió de la passera del Sucre, tapat per ordre de la Junta Electoral. El mateix organisme que no va tenir cap mania de permetre un himne feixista en un anunci de campanya

El mico, el llenguatge de l’art i el mural tapat