El miracle del Mountain Film Festival de Torelló
Ho he posat en anglès al títol perquè en català no m’hi cabia. I perquè ja fa uns quants anys que, malalts també de l’anglosaxonització que pateixen la majoria de certàmens i festivals que es fan al país, a Torelló es fan dir així (tot i que també mantenen el nom genuí de Festival de Cinema de Muntanya). Fet aquest apunt lingüístic, explicarem que dimarts al Torn de tarda van anar en directe al Festival per parlar de l’estrena mundial del film Confiança cega.
El més extraordinari del cas és que la directora és Marta Ribera, una osonenca d’adopció que fa anys que col·labora amb el certamen i que sempre havia pensat “tant de bo algun dia es pugui projectar un documental fet per mi a Torelló”. I sí, finalment “hi ha hagut un matx per les dues parts”, explicava exultant. El film narra l’extraordinària història d’en Xavi i en Dani, un cec i un sordcec que fan cims gràcies a la secció de muntanya inclusiva que té el Centre Excursionista de Terrassa. I que Torelló porti 43 edicions de Festival també és extraordinari (gastaré la paraula, a aquest pas…). Ho reconeixia el seu pare, Joan Salarich, afirmant sense embuts que “som un referent” i que el certamen, lluny d’apaivagar-se, encara creix cada any.
En aquesta edició hi ha hagut rècord de propostes i a més amb títols tan especials com la mateixa pel·li de Ribera, feta a casa però amb vocació universal com la resta de cintes que es poden veure aquests dies al Teatre Cirvianum o al cinema Casal. Per molts anys, Festival de Cinema de Muntanya! Va, ja us ho dic en anglès: Congratulations!