Els ciutadans de mig món acostumen a reclamar més zones verdes, parcs per a la canalla, per seure i fer la xerrada, en definitiva perquè la ciutat sigui una mica més amable. I ara a Vic es demana el contrari

Vaig viure, ja fa temps, uns quants anys a la rambla Tarradellas de Vic, quan els nens eren petits. No es divertien gaire per aquella zona del Remei. Molt de ciment i pocs llocs d’esbarjo. Potser per això els agradava tant anar a l’escola. Es veu que allà sí que s’hi divertien. Més tard ens vam traslladar a un pis de l’altra punta de la ciutat. Anys després, un dia que passava per la rambla Tarradellas en cotxe vaig veure que hi havien muntat un parc infantil. “Ostres, quina sort”, vaig pensar. “Que bé per a la canalla i per als pares.”

I l’altre dia llegia a EL 9 NOU que els veïns estan tips dels sorolls del parc. Es veu que a la nit hi va una altra mena de gent, jovent sobretot, a passar-s’ho bé i fan merder. Els veïns han protestat a l’Ajuntament i demanen que treguin el parc i el portin a un altre lloc, al passeig de Pep Ventura. És a dir, el parc que molesti els altres. I pel que veig, el consistori està mig disposat a fer-los cas. Si al final treuen el parc infantil, serà ben bé el món al revés. Els ciutadans de mig món acostumen a reclamar més zones verdes, parcs per a la canalla, per seure i fer la xerrada, en definitiva perquè la ciutat sigui una mica més amable. I ara a Vic es demana el contrari. Que es carreguin un parc infantil em sembla una molt mala notícia.

No sé si hi ha una solució menys radical. El que és impossible, això sí, és que en una ciutat com Vic, amb més de 50.000 habitants, hi hagi un silenci nocturn com el que hi ha en un poble on viuen 170 persones, com Pardines, per posar un exemple, excepte quan s’hi celebra la festa major, és a dir, un silenci que dura 362 dies cada any.