A l’antropòloga Margaret Mead li van preguntar una vegada quin era el primer signe de civilització de la història de la humanitat: va respondre un fèmur trencat que havia tingut temps de tornar-se a soldar

No us deixeu enganyar: les bones persones són majoria, encara que a voltes les dolentes facin més soroll. Són majoria els forners que es desperten quan encara és fosc per pastar el pa. Són majoria els paletes que s’enfilen a l’obra, els pagesos que llauren els camps, els obrers que treballen a les fàbriques de sol a sol. Són majoria els estudiants que maleeixen la Renfe que els fa arribar tard, els oficinistes que esbufeguen atrapats en reunions interminables, els jubilats que busquen gaudir al màxim d’un temps lliure llargament guanyat. Són majoria els mestres que fan tot el que poden per educar els infants, els infermers que cuiden els malalts, els bombers que s’aixequen d’un bot quan senten la sirena per córrer a apagar un incendi. Són majoria els qui només volen un sou, un lloc a on viure, cuidar la família, ser el màxim de feliços possibles. Són majoria els qui no volen cap mal a ningú, els qui intenten fer del món un lloc millor a on viure. Si fos el contrari, si la gent dolenta fos majoritària, la humanitat faria segles que s’hauria vist abocada a l’extinció; res no pot créixer allà a on ningú no sembra. I els humans no hauríem arribat mai a la Lluna. I ningú no estaria investigant per trobar la cura del càncer i de centenars de malalties avui incurables. I ja ningú no cantaria cançons ni escriuria llibres ni gravaria pel·lícules. I ningú no tindria mascotes a casa. I tots viuríem regits per la llei de la selva; la llei del més fort. A l’antropòloga Margaret Mead li van preguntar una vegada quin era el primer signe de civilització de la història de la humanitat. Esperaven que respongués que el primer signe era el foc o la roda o les pintures rupestres, però ella va dir que el primer signe de civilització havia estat quan havien trobat el fèmur d’un humà que se l’havia trencat i que havia tingut temps de recuperar-se. Allò significava que algú havia tingut cura d’aquella persona fins que s’havia curat. A la selva, una cama trencada significa la mort, sigui per falta d’aliment o per no ser prou ràpid per fugir dels depredadors. En canvi, aquelles restes, aquell fèmur soldat, evidenciava que un altre humà havia ajudat la persona ferida a buscar refugi, que li havia portat aigua i aliments mentre ella s’havia vist immobilitzada, que l’havia protegida dels animals salvatges fins que havia pogut tornar a caminar per si mateixa. Plaute, al segle III aC, afirmava que l’home és un llop per l’home, però difícilment la societat hauria sobreviscut tants segles si tots fóssim llops afamats esperant clavar-nos queixalada els uns als altres. I hi ha gent dolenta, és clar, però no són majoria. I a voltes fan més soroll perquè tenen altaveus més grans que la gent corrent (perquè rep més clics un titular que parli de mort que un que parli de naixements i perquè és més fàcil destruir que tenir la paciència per construir des de zero), però per molts titulars que acaparin, i per molt que es viralitzin les seves paraules a les xarxes socials, només cal sortir al carrer per veure que el dia a dia no és seu. El dia a dia és d’aquells qui confien que és possible un demà millor. Dels qui estudien, dels qui estalvien per comprar-se un cotxe o una casa o anar-se’n de vacances, dels qui diuen “sí” quan algú els proposa de fer un pas endavant en la seva relació, dels qui s’atreveixen a emprendre un nou projecte. El dia a dia és dels pares que porten els fills a l’escola, dels treballadors que compleixen amb la jornada laboral i després queden amb els amics, de les famílies que els caps de setmana es troben per dinar tots junts.Aquest és el món real. I el món real és de la bona gent. A tots vosaltres: bona Setmana Santa i bon Sant Jordi!

A l’antropòloga Margaret Mead li van preguntar una vegada quin era el primer signe de civilització de la història de la humanitat: va respondre un fèmur trencat que havia tingut temps de tornar-se a soldar

El món de la bona gent