El món de la informació desinformada
Mai havíem estat tan informats i desinformats alhora. Es deia que un sol diari, el New York Times, juntament amb el seu suplement setmanal, portava més informació que tota la que existia en els temps de Jesucrist, Biblioteca d’Alexandria inclosa, malgrat que l’any 47 aC ja va patir un devastador incendi, per ser destruïda anys després entre cristians i musulmans. Al nostre mòbil tenim ara accés a l’equivalent de centenars d’enciclopèdies Espasa, que abans eren el súmmum per a qui volia consultar qualsevol dada. Wikipedia, Google, ja no diem el ChatGPT, et pot donar allaus d’informació de qualsevol consulta. No tenim temps per digerir tanta informació.
Però entremig, cada dia se’ns amunteguen més dades falses, les fake news en diferents intensitats, que tant poden ser dirigides als fervents seguidors de la ideologia i dels dirigents que les emeten, com poden tenir la finalitat de sembrar dubtes als qui voldrien i malden per estar ben informats, és a dir disposar d’unes veritats a les quals aplicar el seu raciocini.
Amb la intel·ligència artificial la cosa es va agreujant. Programes com Grok Imagine poden generar imatges i sons a partir d’una fotografia, amb nus inventats o proclames falses que semblen reals. Aturar això, regular-ho, només de moment la UE ho intenta, és molt difícil. És com el dòping dels atletes, que sempre anava per davant dels antidòpings. Apareixia una nova substància o artifici (en ciclisme, treure’s sang, congelar-la per injectar més endavant) i s’hi posava fre sempre posteriorment. De fet, tal com s’ha de fer en sistemes democràtics no autoritaris, s’ha d’actuar sempre a posteriori. Si un malfactor comet un greuge, se l’ha de jutjar i si es troba culpable condemnar segons els barems establerts. No es pot actuar abans preventivament. Ara està actuant així l’ICE del president Trump. Considerar culpables segons sospites de caràcter racial o cultural a qui decideixi un grup de matons armats i si cal després ja decidirà un jutge, de moment encara els han de tenir en compte. De fet, Hitler va tardar pocs anys a manipular segons la seva ideologia tot el sistema judicial d’una Alemanya que era un far cultural als anys 30.
Ara bé, Trump de moment té un problema que no tenien Hitler ni Joseph Goebbels, que li manipulava les informacions. En un món ple de tones d’informació a l’abast, juntament amb les fàbriques de fake news, coexisteixen centenars de telèfons mòbils que poden gravar al moment i des de distints angles els fets i sobretot difondre i escampar a l’instant la veritat del que està passant als carrers. De moment no pot contrarestar això. En temps passats i amb menys recursos, les imatges van contribuir a acabar la guerra del Vietnam després del cansament dels americans. Les fotografies del general vietnamita disparant al cap del presoner del Vietcong, o la nena nua que corria cremada després del bombardeig per Napalm, impactaren en l’opinió pública poc manipulada aleshores. També podem recordar com va caure el règim de Nicaragua el 1979. La difusió d’una filmació de com un periodista, Bill Stewart, americà evidentment, va ser executat quan un soldat el tenia a terra als seus peus va suposar que el general Somoza perdés el suport dels EUA en la guerra que anava guanyant contra els sandinistes que encara avui, 46 anys després, estan al poder. Avui una fotografia d’un nen de 5 anys arrestat amb maleta a l’esquena i gorra blava pot fer molt mal a la política repressiva dels EUA.
Hem de triar i garbellar la informació que ens donen, com més desperts intentem ser, més escèptics hem d’enfrontar les allaus que ens arriben. Aquí veiem com es manipula tota la informació que es dona a la resta de les Espanyes de tot el que concerneix a Catalunya, ben amanida i alterada per les Brunetes mediàtiques de Madrid. Periodista que no segueix la línia oficial dels poderosos propietaris de les accions dels diaris o les televisions és acomiadat i ha de buscar-se la vida o passar la gana com pot. I això tant en política com en el futbol, oi Florentino? Una premsa i unes televisions comptablement deficitàries de per si veuen com les seves accions i els alts sous dels principals directors i redactors són ben valorades pels que tenen interessos majors. En funció d’aquests, comprar i mantenir aquestes fonts d’on raja, en unes més i en altres menys, el doll de fake news és prou interessant per als que es mouen en aquestes ferotges lluites als passadissos del poder. Periodistes bons i honorables es troben a tots EL 9 NOU escampats arreu. Ja és més difícil de discernir això entre els ABC i El Mundo.
Acabaré amb una anècdota lleugera per absurda. La plantilla de Radiotelevisió Espanyola té 6.795 empleats, amb salaris de l’ordre mitjà dels 60.000 euros/any. Una gran menjadora de coneguts i saludats de tot tipus, per fer funcionar dos canals de televisió i dos de ràdio. Locutors que només surten un cop l’any per Eurovisió o les campanades. El dissabte 24 de gener a les 7 del vespre les reines del Barça femení tornaren a guanyar les noies del Reial Madrid per 2-0 a la final de la Supercopa. A continuació, a les 9, els Mbappé-penalty boys guanyaren 0-2 al camp del Vila-real. Doncs bé, diumenge al matí als informatius de TV1, en la banda que corre sota la pantalla, es podia llegir: “El Real Madrid femenino intentará acabar con la hegemonía del Barça en la final de la Supercopa”. “El Real Madrid se coloca líder al vencer 0-2 en Villareal”. És a dir, el que entre els més de sis mil empleats havia de canviar la informació només en va actualitzar una de les dues, la que es va produir dues hores més tard. Conclusió, o és un inepte o un gandul, tipologia que pot ser factible entre tant personal, o bé té una actitud que només l’honora a ell i als seus caps. Va ometre expressament que les fèmines del Madrid havien tornat a perdre un títol i només es va dedicar a lloar el seu Reial Madrid d’homes estimat. Segurament sabia que més que renyat seria premiat pel seu enginyós comportament. És a dir, un exemple tontet de fins on es pot arribar en la desinformació i en la seva manipulació.