Això és el que voleu per als vostres fills, que no sàpiguen guiar-se pel món i per la vida sense un telèfon mòbil?

En cap moment m’havia passat pel cap tenir telèfon mòbil. Però com que cada vegada més semblava que hi estàvem obligats per tenir la sensació de pertànyer a una comunitat que en realitat cada vegada aïlla i individualitza més els seus integrants, fa vint anys vaig cometre l’error d’acceptar-ne un. Em va tocar el 625 51 47 33, que és com un càstig diví perquè a mi m’agraden els números parells, i aquest en té majoria de senars. Fins aleshores el mòbil era una eina que havia atribuït a gent que li agradava anar fent el merda pel carrer, parlant tot sol en veu alta com per demostrar que era el propietari de l’innovador aparell. Vaig tardar anys a portar-lo a sobre. El deixava al local que tinc a Sant Joan de les Abadesses, com si en realitat fos un fix. Però tots ens fem grans, i com que només faltaria que tingués pana amb el cotxe, arribés tard a algun lloc, o em vingués de gust una pizza mentre pujo al Catllar, al cap d’uns anys vaig acostumar-me a portar-lo a sobre. Segon error. Aleshores van començar a fer-se mòbils de noves generacions, i la gent ja no només els utilitzava per parlar, sinó per anar de Ripoll a Montesquiu sense perdre’s pel camí, pagar la barra de pa, o mirar vídeos de gamarussos fent el cretí. I quan el 2018 ja havia de canviar-lo perquè de portar-lo a la butxaca se me n’havia esborrat el teclat, vaig cometre un altre error. Però també un encert. Vaig demanar tres Nokia a imatge i semblança del que ja tenia, perquè el dia que els hagi de canviar de nou, no em trobi que ja no en queden. A més, veient com la gent va buscant endolls sota les pedres per carregar els models moderns, aquest va ser l’encert. L’error va ser demanar-lo per Amazon, en la primera i última compra que els he fet. Em va costar 34,90 euros cada un, però al cap d’uns dies em van cobrar un càrrec de 19 euros perquè “com que no vas desmarcar una casella et cobrem el servei Prime”. Ho vaig considerar una estafa, i al cap d’un any vaig estar al cas perquè si no anul·lava la subscripció me l’estarien renovant fins a l’infinit. Aquest és el món que ens està quedant. Cada vegada sento més gent que em recrimina que digui “sí?” quan despenjo perquè sembla que et poden enregistrar la veu, i llavors la utilitzen per posar-la després d’una pregunta de l’estil “vols que t’enviem 500 quilos de caviar podrit al mòdic preu de dos milions d’euros?” i llavors resulta que ja no et pots fer enrere. Això tot i que el “sí” porta interrogant. Aquesta és la merda que voleu per als vostres fills, els que teniu fills? Que no sàpiguen guiar-se pel món i molt menys per la vida sense el telèfon dels pebrots? Que s’hi deixin les diòptries, enganxats com hi estan tothora, i que el seu dia a dia sigui una gimcana de collonades infinites a cops de codis QR, aplicacions que et permeten geolocalitzar i controlar la parella per saber a quina coordenada geogràfica està fornicant amb algú altre, i d’enviament infinit de whatsapps? Per feina, he de trucar tot sovint a gent. En un 80% dels casos, mai me l’agafen. Doncs ja hem quadrat el cercle.

Això és el que voleu per als vostres fills, que no sàpiguen guiar-se pel món i per la vida sense un telèfon mòbil?

El món que ens està quedant