cal reflexionar sobre els coneixements que els infants i el jovent tenen l’origen religiós de la festa. Més enllà d’aquella imatge que veuen al pessebre i de l’arribada dels Reis Mags, els nostres infants saben què commemora el Nadal?

El pas del temps transforma fins i tot les tradicions més ancestrals. Per Nadal comprovem que aquestes festes també han evolucionat. El Nadal manté una petita part d’esdeveniment religiós. Han quedat enrere els dies freds a la vora del foc. Avui el foc és la calefacció o l’estufa que ambienta tota la casa malgrat el preu dels combustibles. Les festes de Nadal en bona part han deixat de ser casolanes, ara són les sortides que ens proposen les estacions d’esquí o les escapades que ens ofereixen les agències de viatges, entre d’altres amb la fugida al Carib per gaudir de les platges en ple mes de desembre, tot i que de la manera que van les coses aquí aviat no caldrà agafar cap avió per escapar del fred.

Els pessebres perduren (només faltaria) però els pessebristes van fent anys i no sempre tenen consolidada la continuïtat. Fer un pessebre o crear un diorama demana dedicació, molta paciència i dots artístiques; calen setmanes per assolir una obra que sovint és tant espectacular com efímera. Les fires de Santa Llúcia ajuden a mantenir la tradició del pessebre però moltes coses han canviat; abans hi havia un caganer (el pastor amb la barretina), avui aquell que aspira a ser alguna cosa a nivell mediàtic ha de tenir la imatge del caganer. Els diorames s’aferren a l’actualitat, però avui l’estable i el nen esdevenen edificis, carrers i places del nostre entorn.

El tió manté l’encant encara que fa temps que ha deixat de cagar només torró, neules i arengades per convertir-se en part del Nadal consumista. La quitxalla no està disposada a alimentar primer i a pegar després aquell tronc per ser compensats amb només un grapat de llaminadures.L’arbre de Nadal viu avui el debat d’aquells que pensen que és una realitat a mantenir i els que opinen que malmetre una planta per tenir-la pocs dies a casa no és sostenible. La missa del gall ha passat de ser una celebració esperada amb complaença per a molts a convertir-se en una raresa malgrat els esforços d’aquells que lluiten perquè no es perdi. El problema és que les esglésies ja tenen poca parròquia a les 12 del migdia, costa pensar que en tindrà més a les 12 de la nit, tot i que sigui una vegada l’any.

El Reis es mantenen. La màgia ha esdevingut consumisme i així l’èxit està garantit. Reis vol dir regals, compres i despeses. Els Mags porten joguines i llaminadures com sempre, però ara s’amplien a tots els rams del comerç fins a permetre a alguns negocis fer les millors xifres de l’any a la campanya nadalenca. Ara caldrà veure si les cartes a les majestats els hi arriben a través dels patges o per correu electrònic, Instagram o altres opcions innovadores.

Els torrons i les neules superen el pas dels anys. Els dolços que altra hora feien les monges, en especial de les clausura, avui són menys artesanes però es mantenen. Fa uns anys no teníem problema per escollir entre la limitada opció de torró que es feia, avui en ens ofereixen tantes varietats que aviat caldrà una vida per tastar-les totes.

El Nadal ha canviat. Per ser exactes és la societat la que ho ha fet. No fa tantes dècades les famílies eren nombroses. Un matrimoni podia tenir quatre, cinc o més fills. Avui es conformen amb la parelleta com a màxim i, en molts casos, el fill únic que ha passat a convertir-se en habitual. Queda clar que no és el mateix celebrar una festa amb una dotzena de persones que ser tres micos procurant crear ambient de festa.

Caldrà no perdre alguns elements del Nadal que ens van deixar els avis i que no tenim dret que restin a l’oblit. Les nadales, per exemple. No son a cap llista d’èxits ni a l’Spotify. Les tenim al magatzem dels records amb l’obligació de passar-les als nens i als joves; això sí, potser caldrà adaptar-les al temps tot mantenint-ne l’essència.

El Nadal és retrobada. Les famílies que durant l’any viuen allunyades, s’apleguen aquests dies. Pel nostre hemisferi Nadal vol dir fred, vol dir acolliment, vol dir espais tancats i aquest conjunt d’elements ens fan sensibles, ens apropen amb aquells que tenim lluny.

Dit tot això, cal reflexionar sobre els coneixements que els infants i el jovent tenen l’origen religiós de la festa. Més enllà d’aquella imatge que veuen al pessebre i de l’arribada dels Reis Mags, els nostres infants saben què commemora el Nadal? A casa o a l’escola els han explicat aquest capítol de la història sagrada? Els han explicat història sagrada? Potser avui les festes, totes les festes, es limiten a ser celebracions i només això; en uns casos la gent es fa regals, en d’altres surten processons o a vegades es mengen castanyes o panellets; tanmateix es fan concerts de música i castells de focs…el jovent sap que són festes, però en desconeix l’origen i aquesta és una manera de no tenir recança als canvis, a les actualitzacions, a prescindir de tot allò que sembla obsolet. Actualitzar pot voler dir no perdurar, no cal insistir en tradicions tronades, però tots els canvis tenen la via més planera quan es desconeix l’origen.

Tots ens adaptem al pas del temps, tal vegada no ens adonem de l’evolució del nostre dia a dia perquè forma part de la nostra realitat. Això si, de tant en tant cal escotar els historiadors que ens expliquen el passat que ens detallen l’origen de les llegendes; les històries i les llegendes que no tenim dret que siguin oblidades.