Nascut a Vic l'any 1908, el nom artístic li venia perquè havia fet de pintor

La primera vegada que vaig tenir notícies de Josep Boixader i Españó, El Niño de la Brocha, va ser a través d’un genial article de l’amic i gran cronista de Vic Toni Coromina. El text de Coromina posava l’accent no tan sols en la figura d’aquest matador de toros vigatà sinó també en la gran afició taurina que històricament hi ha hagut a Vic, i de la qual foren partícips alguns prohoms de la ciutat, com ara l’exalcalde Jacint Codina. De fet, la capital d’Osona disposà d’una de les grans places de braus de Catalunya, inaugurada el 1917 prop de l’estació de tren i que fou enderrocada definitivament l’any 1966. En qualsevol cas, més enllà de l’anecdotari, és necessari ubicar aquesta activitat en el seu context. A començaments del segle XIX, moment en què l’esport com a espectacle tot just començava a prendre volada, els toros són una de les aficions preferides per la gent, també a Vic, on hi ha penyes taurines i joves que somien esdevenir figures del toreo, com Josep Boixader. Els toros triomfen pel que tenen d’espectacle però també perquè possibiliten la sociabilitat, especialment entre les classes populars. De fet, l’Església local s’oposarà a les corrides que es fan al ruedo mòbil que s’instal·lava a la plaça Major abans de la construcció de la definitiva plaça d’obra. La premsa de Vic reproduirà nombrosos articles crítics amb els toros. Denuncien l’actitud “immoral” de grups de nois joves que, aprofitant la celebració de les corrides, beuen alcohol o es relacionen amb noies públicament, cosa que els autors, la majoria d’ells clergues, consideren intolerable. Sigui com vulgui, els toros continuaran tenint lloc a Vic, enmig d’un gran interès popular. És en aquest ambient que sorgeix la figura d’El Niño de la Brocha. De Vic a la Monumental de Barcelona Segons explica l’escriptor taurí Nicolás Sampedro, Josep Boixader i Españó va néixer a Vic el dia 24 de març de 1908, al número 20 de la rambla del Carme. El seu pare era de Taradell i la seva mare de Granollers. S’aficionà a les curses de braus a la Penya Taurina de Vic que dinamitzava Francesc Buxó, qui va ser promotor i protector del jove Boixader. El nom artístic li venia del fet que professionalment s’havia dedicat a fer de pintor i en una època en què triomfava Cayetano Ordóñez, a qui anomenaven “Niño de la Palma”, la majoria dels toreros joves volien ser coneguts com a niños del que fos. A Boixader, li va tocar ser el “de la brocha”. En qualsevol cas, Josep Boixader va fer la seva primera cursa de braus a la plaça de la seva ciutat el dia 20 de maig de 1928. Les cròniques de l’època asseguren que el jove torero vigatà no va tenir una bona tarda i el gran triomfador va ser Albert Barcelona, amb qui va compartir cartell aquell dia. Vista l’actuació més que discreta de Boixader, el jove vigatà es va traslladar a Salamanca, on va poder torejar més de seixanta braus de la ramaderia d’Heraclio Carreño, fet que va possibilitar que la seva segona actuació pública, que va tenir lloc a Girona el 26 de maig de 1929, fos més exitosa. A partir d’aquell dia, amb el suport del seu apoderat, un basc anomenat Pepe Muñagorri, les ofertes es van multiplicar, fins que va arribar la que Boixader havia esperat des que va iniciar-se en aquest món, torejaria a la plaça Monumental de Barcelona. Fou el 20 d’octubre de 1929. La gran actuació del torero vigatà va fer que el tornessin a contractar a la plaça barcelonina per al 3 de novembre del mateix any, tornant a fer una gran feina, segons que asseguraren els crítics de l’època. La crònica taurina del diari El Noticiero Universal afirmava que “por fin vamos a tener un torero catalán [...] pero un torero de verdad con todas las buenas cualidades que se requieren para llegar a la cumbre”. Com a conseqüència de la creixent popularitat de Boixader, es va crear a la capital catalana un Club Taurí Niño de la Brocha, que tenia la seu al carrer Major del Clot. La inauguració d’aquesta penya va ser el 25 de maig de 1930. Dos anys més tard, el 7 de juny de 1932, El Niño de la Brocha debutava a la plaça de braus de Madrid, on va tenir una gran tarda, fins al punt que el periòdic taurí La Fiesta Brava va dir el següent: “Con que de Vich, salchichones ¿eh? Pues echénse ustedes a un lado y dejen paso a este chavea que va a poner entre los toreros el nombre de José [Boixader] Españó a la misma altura que su paisano Balmes puso el suyo entre los filósofos”. Després torejaria a Manresa, Girona i Perpinyà, entre moltes altres places catalanes. Acabada la Guerra Civil, va intentar recuperar la seva carrera i, de fet, va ser el cap de cartell de la primera cursa de braus que es va fer a La Monumental després de l’ocupació franquista, el 18 de juliol de 1939. Finalment, es va acomiadar definitivament dels braus el 25 d’agost de 1941 a Vic. En la seva última faena va compartir cartell amb el català Màrius Cabré, un dels grans toreros de la postguerra, i amb el valencià Jaime Marco, conegut com El Choni. Organitzador de corrides i tertúlies Un cop retirat, es va dedicar a organitzar corrides per tota la geografia catalana: a Figueres, Olot, Girona i, sobretot, a Vic. La darrera cursa de braus que es va fer a la plaça de la capital d’Osona abans de ser enderrocada la va organitzar ell. Era el 25 de març de 1961 i hi va torejar el diestro de Sant Boi de Llobregat Agustí García, Agustinillo, i Enrique Molina. Quan va desaparèixer la plaça de braus de Vic, Boixader obrí les portes del seu domicili a la celebració de tertúlies taurines. En aquest habitatge del carrer Manlleu número 49 de Vic va ser on Toni Coromina va conèixer El Niño de la Brocha. En un article publicat a La Vanguardia el 27 de juliol de 2017, el periodista vigatà afirmava que Boixader li va semblar un home entranyable que vivia encimbellat en un núvol de nostàlgia, solitari i una mica amargat. Segons deia Coromina, a la part del darrera de casa seva tenia un pati que havia decorat amb tots els ingredients de l’estètica dels típics patis andalusos, amb plantes, una taula i cadires per celebrar les tertúlies taurines. El que havia estat un dels més grans toreros catalans, juntament amb Màrius Cabré, va morir el 1978. Tenia 70 anys. A Vic, ciutat amb una sòlida afició taurina durant molts anys, només hi ha hagut un altre torero professional, Jaume Bullich, Esparterito, però en cap cas va arribar a tenir la fama de Boixader. LA PLAÇA DE TOROS DE VICDes del segle XVIII es portaven a terme “correbous” a diversos llocs de Vic, especialment a la plaça Major durant les festes de Sant Miquel dels Sants. Al segle XIX s’instal·laven places desmuntables per realitzar aquests espectacles. No va ser fins al 1917 que es va construir una plaça de toros estable amb una capacitat per a quatre mil espectadors, just al costat de l’estació de tren. La construcció d’aquest equipament va estar finançat per Esteve Costa, un dels homes més rics de Vic a l’època, futur alcalde de la ciutat entre el 1933 i el 1934 i destacat militant del Partit Catalanista Republicà. Es creu que la construcció de la plaça va ser el fruit d’una juguesca entre un grup d’empresaris de la ciutat, entre els quals hi havia Esteve Costa. Durant els primers temps, els braus es transportaven en manada acompanyats per bous mansos i cavalls fins als corrals de la plaça. Més tard, es van transportar en tren. En aquesta plaça s’hi organitzaren, a més dels espectacles pròpiament taurins, activitats culturals, polítiques i musicals. La plaça va celebrar la darrera corrida l’any 1961, però no va tancar definitivament les portes fins al 1963, després d’un espectacle còmic-taurí.

Nascut a Vic l'any 1908, el nom artístic li venia perquè havia fet de pintor

El Niño de la Brocha, vigatà i torero