Osona contra el Càncer, amb més de 2.000 associats, ha estat un instrument capaç d’aixecar finançament per a projectes capitals per a la millora de l’atenció oncològica a la comarca

Canvi d’etapa a Osona contra el Càncer. La fins ara presidenta, Montserrat Freixer, cedeix el testimoni a Cristina Herrera. No és un relleu qualsevol. D’una banda, perquè Freixer, de 88 anys, ha estat al capdavant de l’associació des de la seva fundació l’any 1998 i d’altra banda, perquè Osona contra el Càncer, amb més de 2.000 associats, ha estat un instrument capaç d’aixecar finançament per a projectes capitals per a la millora de l’atenció oncològica a la comarca. La macrocampanya que l’any 1996 va permetre finançar els 20 milions de pessetes que costaven uns nous aparells per detectar els càncers de mama, pròstata i laringe per a l’Hospital de Vic, amb el suport també del Rotary Club Vic-Osona, va ser la catapulta per a la constitució formal d’una associació, concretada l’any 1998. En prop d’un quart de segle, ha recaptat més de tres milions d’euros solidaris. L’associació té una important xarxa de voluntariat a Osona i quan es fan acaptes la comarca respon. Això ha permès activar projectes que poden semblar petits, des de facilitar coixins per a dones operades de càncer de mama fins a una perruca pels efectes estètics de la quimioteràpia, passant per la compra de medicaments exclosos de la Seguretat Social o el servei de taxi a qui no se’l podia pagar. I d’altres que són majúsculs, com l’adquisició del primer mamògraf digital, una inversió de 300.000 euros concretada l’any 2008 per millorar la fiabilitat en la detecció precoç del càncer de mama. De totes maneres, més enllà dels innegables èxits d’Osona contra el Càncer, quan es parla de l’associació sempre cal fer una reflexió de fons. La seva existència, i la solidaritat de la comarca, ha de redundar en benefici de l’atenció que es presta. El que no seria correcte és que des del Departament de Salut, a l’hora de prioritzar inversions, existís la temptació de pensar que Osona ja se les paga. L’atenció sanitària pública a la comarca, i les inversions que hi van associades, han de ser raonables i l’aportació d’Osona contra el Càncer ha de representar una millora, però en cap cas pot ser una substitució. Si no, ens faríem trampes.

Osona contra el Càncer, amb més de 2.000 associats, ha estat un instrument capaç d’aixecar finançament per a projectes capitals per a la millora de l’atenció oncològica a la comarca

El paper d’Osona contra el Càncer, que obre nova etapa