El paradigma és com pot ser que des del minut zero no es presentés Joaquim Colomer com l’alternativa a Orriols. Com a independent seria la millor solució per l’atzucac on entre tots hem portat el poble

Un diumenge al vespre mentre anava cap a casa, vaig veure dos individus que baixaven d’un cotxe que acabaven d’aparcar allà mateix. Un d’ells va dirigir-se amb intencions evidents cap a la vora de la porta. Per això vaig pujar de pressa les escales, vaig obrir la finestra de l’habitació i vaig fotre un bram –eeeh– mentre l’home ja s’apujava la bragueta. La resposta carregada de mala bava va ser: “Què passa, soc vell, estic malalt i tinc la pròstata fotuda”. Que jo sàpiga, no tinc cap responsabilitat que els seus pares copulessin sense protecció fa gairebé cent anys, ni molt menys del seu estat prostàtic. Però em va quedar clar que si no vols pols no vagis a l’era, perquè encara que l’home ens va ben remullar l’entrada amb una micció es veu que incontenible, encara em va fer quedar mal cos per haver recriminat amb una onomatopeia primitiva una persona vulnerable per les circumstàncies de la vida. Deu ser perquè tinc la pell dura, que no deixo de visitar l’era una vegada i una altra. A Ripoll és bastant inevitable anar-hi, vist el panorama polític que va quedar després de les municipals de 2023. A poc més d’una setmana per saber com s’ho farà l’oposició per tirar endavant la moció de censura i no caure per segona vegada en el ridícul que ja van fer el juny de fa dos anys, la sensació és que estan en un encreuament de camins on vagin per on vagin hauran d’excel·lir per no perdre-hi bous i esquelles. Per una banda, perquè a banda de treure el govern a Orriols el problema serà articular un equip prou aliè d’ideologies i/o clientelismes, que facin de Ripoll un poble governable durant els pròxims dos anys. La sensació és que ara mateix l’alcaldia no deixa de ser un regal enverinat. Qui la prengui no només serà mirat amb lupa, sinó que comptarà amb els recels d’una part significativa de la població, molt superior al 20%. A partir del moment que es va suggerir la possibilitat que fos el socialista Enric Pérez qui s’hi situés, ja es va constatar que tot plegat encara va de noms i de partits. Ripoll segueix sent-ne actor secundari. De fet, el paradigma de tot plegat és com pot ser que des del minut zero no es presentés Joaquim Colomer com l’alternativa a Orriols. Com a independent seria la millor solució per l’atzucac on entre tots hem portat el poble. Té la pell prou dura per enfrontar-se a qui faci falta, experiència recent a la presidència del Consell Comarcal, i la sensació d’haver sigut el regidor amb més presència durant els últims anys de govern Munell. Però clar, tal com Junts el va fer fora de l’equip de govern, sembla difícil que ara l’acceptessin com a alcalde, i menys amb la possibilitat de fer créixer el seu projecte. Segur que si l’hi demanessin, ell no hi posaria cap pega. I ERC, el PSC i la CUP?

El paradigma és com pot ser que des del minut zero no es presentés Joaquim Colomer com l’alternativa a Orriols. Com a independent seria la millor solució per l’atzucac on entre tots hem portat el poble

El paradigma Colomer